Ramon Cabrera i Grinyó, el tigre del Maestrat

Ara que han acabat les classes per als alumnes de Segon de Batxiller, molts d’ells estaran patint el que significa estudiar el segle XIX espanyol per vore de poder fer un bon examen d’Història d’Espanya a les imminents proves PAU. Malauradament una entrada d’aquest blog no solucionarà els problemes i dubtes que els puguen sorgir, però amb el protagonista de hui potser aportarem un xicotet granet de sorra que, amb sort, els ajudarà amb el seu objectiu d’accedir a la Universitat el proper curs.

Continua llegint

Anuncis

Maig, el tercer o el cinqué mes?

Inicialment els romans situaven el mes de maig com el tercer mes de l’any. L’any 153 aC, però, es van vore obligats a afegir dos mesos a l’inici de l’any, de manera que gener i febrer, que fins eixe moment tancaven l’any, passaren a obrir-lo en situar-los per davant de març. El motiu d’eixa revolució del calendari el trobem en les guerres que Roma estava lluitant a Hispània, un escenari tan allunyat que va exigir avançar l’elecció dels magistrats perquè els qui deixaven el càrrec pogueren planificar millor les operacions militars que havien de dirigir a les terres que perfectament podem anomenar el llunyà occident de l’època. Continua llegint

Biberons contra canons, soldats xiquets per a salvar la República

Quan a meitat d’abril de 1938 la IV División Navarra de l’exèrcit sollevat va ocupar Vinaròs, la difícil situació militar de l’Espanya constitucional es va agreujar encara més en quedar partit en dues parts el territori que encara no havia caigut sota el control dels militars colpistes.

Continua llegint

La maledicció del faraó i la mort de Lord Carnarvon

Ja fa uns anys que vaig expressar en aquest blog la meua incredulitat pel que fa a l’anomenada maledicció de Tutankamon. La meua manca de fe no implica, però, que eixa maledicció no puga convertir-se en un bon argument per alguna pel·lícula de terror, més que siga d’eixes que els cinèfils anomenen “de sèrie B”. Segurament és la influència del cinema la que ha escampat arreu del món la llegenda de la maledicció del faraó, un èxit mundial basat en la mort d’un grapat de personatges relacionats de manera més o menys directa amb el descobriment de la tomba més famosa de la Història.

Continua llegint

Elionor d’Aquitània, duquessa i dues vegades reina

Elionor d’Aquitània és una d’eixes dones que aconseguiren destacar malgrat haver nascut en un món d’homes. La seua figura es presenta plena d’energia al llarg de tot el segle XII, tanta que ben bé se la pot considerar la dona més poderosa del segle i un dels personatges més destacats de la centúria. Les coses, però, ja sabem com són i el seu nom no apareix massa destacat en els llibres d’història, què prefereixen parlar-nos de les baralles entre Ricard Cor de Lleó i Joan Sense Terra o de la Segona Croada, sense fer massa esment al fet que els dos prínceps anglesos són fills d’Elionor i que ella els va ajudar a coronar-se reis d’Anglaterra o que ella també va participar de la Croada com a duquessa d’Aquitània.

Continua llegint

María Moliner, la dona que fou rebutjada per la RAE

El 30 de març de l’any 1900 va nàixer a Paniza, un xicotet poble de Saragossa, María Moliner Ruiz. Prompte, però, es va traslladar la família a Madrid on la xiqueta va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza. L’any 1921 es va llicenciar en Història a la Universitat de Saragossa i entrà com a funcionària del cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.

Continua llegint

El Marqués de Santillana i la Vaquera de la Finojosa

Una serranilla és, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, una composició poètica castellana medieval que narra el diàleg entre un cavaller i una dona, la qual pot ser la “serrana” a qui demana ajuda per a travessar les serralades, o bé una pastora que ell vol enamorar i que l’accepta o el rebutja. La majoria de les serranilles estan escrites en versos d’art menor (de huit o menys síl·labes) i mostren un caràcter que podem qualificar d’eròtic.

Continua llegint