Trinity, assaig general atòmic

L’actual estat de Nou Mèxic fou un territori pertanyent al virregnat de Nova Espanya fins a la independència de Mèxic, que mantingué la sobirania fins a la signatura del tractat de Guadalupe Hidalgo (1848)  pel qual fou cedit als Estats Units que el va incorporar finalment l’any 1942 com el 47é estat.

Continua llegint

Anuncis

La nit dels ganivets llargs

A primeries de l’any 1919 Anton Drexler va fundar a Munic el Partit dels Treballadors Alemanys (Deutsche Arbeiterpartei, DAP), un minúscul partit de tendència nacionalista i racista al què es va afiliar eixe mateix any Adolf Hitler. Un any després la formació va canviar el nom i passà a ser el Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, NSDAP).

Continua llegint

El cuirassat Potemkin, un motí i un símbol

Per segona vegada una entrada del blog serà protagonitzada per un vaixell, després de l’USS Missouri (BB-63) de l’armada dels Estats Units hui arriba el torn del Potemkin, un cuirassat rus de la flota de la mar Negra a bord del qual va esclatar un motí el 27 de juny de 1905.

Continua llegint

La guerra de Corea, una història sense punt final?

Corea és una península de l’Àsia oriental que limita amb el mar del Japó a l’est, amb la mar Groga a l’oest i amb la Xina i Rússia al nord. Ocupa una extensió de més de 200.000 km2 on trobem vestigis de poblament humà des del Paleolític però cal esperar fins l’època neolítica, allà pel V mil·lenni abans de Crist, per poder parlar d’una presència humana important i plenament corroborada.

Continua llegint

Smedley Butler, “la guerra és un frau”

El 21 de juny de 1940 va morir a Filadèlfia Smedley Darlington Butler, el soldat més condecorat en la història dels Estats Units. A dia de hui encara està considerat com un dels oficials més destacats de l’exèrcit nord-americà, com ho proba el fet que va rebre dues vegades la Medalla d’Honor, la màxima condecoració que concedeix l’exèrcit estatunidenc.

Continua llegint

Kim Phúc, la xiqueta del napalm

Durant els anys 1954 i 1975 va tindre lloc la guerra del Vietnam, un conflicte que va enfrontar la República Democràtica del Vietnam i la República del Vietnam, dos estats sorgits arran de la conferència de Ginebra de 1954 que va tancar la guerra d’Indoxina que havia fet marxar els francesos de la regió.

Continua llegint

La massacre d’Amrítsar, hipocresia imperialista occidental

La participació de l’Índia en la Gran Guerra sota la bandera del Regne Unit fou molt important. Acabada la contesa entrà en vigor la Llei de Govern de l’Índia que establia una administració compartida entre funcionaris britànics i delegats indis, la qual cosa estengué entre la població la convicció que s’aconseguiria una major autonomia. La realitat, però, fou molt diferent i finalment es va prorrogar l’estat d’excepció i es promulgà la Llei Rowlatt (1919) en previsió d’una rebel·lió nacionalista que tots els rumors afirmaven que anava a produir-se.

Continua llegint