Maig, el tercer o el cinqué mes?

Inicialment els romans situaven el mes de maig com el tercer mes de l’any. L’any 153 aC, però, es van vore obligats a afegir dos mesos a l’inici de l’any, de manera que gener i febrer, que fins eixe moment tancaven l’any, passaren a obrir-lo en situar-los per davant de març. El motiu d’eixa revolució del calendari el trobem en les guerres que Roma estava lluitant a Hispània, un escenari tan allunyat que va exigir avançar l’elecció dels magistrats perquè els qui deixaven el càrrec pogueren planificar millor les operacions militars que havien de dirigir a les terres que perfectament podem anomenar el llunyà occident de l’època. Continua llegint

Anuncis

La maledicció del faraó i la mort de Lord Carnarvon

Ja fa uns anys que vaig expressar en aquest blog la meua incredulitat pel que fa a l’anomenada maledicció de Tutankamon. La meua manca de fe no implica, però, que eixa maledicció no puga convertir-se en un bon argument per alguna pel·lícula de terror, més que siga d’eixes que els cinèfils anomenen “de sèrie B”. Segurament és la influència del cinema la que ha escampat arreu del món la llegenda de la maledicció del faraó, un èxit mundial basat en la mort d’un grapat de personatges relacionats de manera més o menys directa amb el descobriment de la tomba més famosa de la Història.

Continua llegint

Hèracles i les serps, una venjança o una prova de paternitat poc delicada

Rebre el do de la immortalitat és una cosa extraordinària, més que siga mitjançant un ardit que va enganyar a la mateixa reina de l’Olimp. Si ho pensem bé, segurament només Hèracles podia convertir-se en immortal i no ser aniquilat per Hera, la gelosa i venjativa esposa de Zeus. Així i tot, la divina madrastra no va deixar d’intentar acabar amb el fruit de la infidelitat del seu marit des del primer moment.

Continua llegint

La lactància d’Hèracles i l’origen de la Via Làctia

Deixàvem l’altre dia Hèracles recent nascut gràcies a l’enginy de Galintias, la criada que fou capaç d’enganyar la deessa Ilitia i les Moires perquè la seua senyora poguera donar a llum el fill que havia engendrat de Zeus. La seua recompensa fou, però, ben amarga i per haver enganyat la deessa, aquesta la va transformar en una mostela.

Continua llegint

Hèracles, un altre déu del 25 de desembre

Sembla mentida com de ràpid passa el temps, a mi m’ha semblat un parpelleig i ja fa un any que Horus va celebrar el seu natalici ací al blog. Hui haurem de seguir amb la “tradició” de l’epifania i convidar altra divinitat amb motiu del seu aniversari, l’escollit és Hèracles, el més conegut dels herois de la mitologia grega.

Continua llegint

Les Vulcanals, la festa de Vulcà a l’antiga Roma

Vulcà fou el déu romà del foc i de l’elaboració dels metalls, ell era qui dominava els volcans on estaven situats els tallers on, ajudat pels ciclops, realitzava tota mena de meravelles mecàniques, bé fora per encàrrec com les armes d’Aquil·les o per voluntat pròpia com el tron d’or amb el qual empresonà sa mare o la xarxa invisible amb la què va capturar la seua esposa Venus mentre li era infidel amb Mart.

Continua llegint

El gran incendi de Roma

L’arribada de l’estiu porta aparellada tota una col·lecció d’esdeveniments que s’encarreguen de convéncer-nos que els freds de l’hivern tardaran uns mesos en tornar a senyorejar els nostres armaris. Cadascú de nosaltres en tenim un o més d’eixos senyals que necessitem per assumir que l’estiu ha arribat, en el meu cas són sis bous corrent pels carrers de Pamplona i un pilot de ciclistes lluitant per un mallot groc. Malauradament estic gairebé segur que molts de nosaltres en compartim un altre d’eixos senyals, els grans incendis forestals que any rere any assolen les nostres muntanyes.

Continua llegint