Les Vulcanals, la festa de Vulcà a l’antiga Roma

Vulcà fou el déu romà del foc i de l’elaboració dels metalls, ell era qui dominava els volcans on estaven situats els tallers on, ajudat pels ciclops, realitzava tota mena de meravelles mecàniques, bé fora per encàrrec com les armes d’Aquil·les o per voluntat pròpia com el tron d’or amb el qual empresonà sa mare o la xarxa invisible amb la què va capturar la seua esposa Venus mentre li era infidel amb Mart.

Continua llegint

Anuncis

El gran incendi de Roma

L’arribada de l’estiu porta aparellada tota una col·lecció d’esdeveniments que s’encarreguen de convéncer-nos que els freds de l’hivern tardaran uns mesos en tornar a senyorejar els nostres armaris. Cadascú de nosaltres en tenim un o més d’eixos senyals que necessitem per assumir que l’estiu ha arribat, en el meu cas són sis bous corrent pels carrers de Pamplona i un pilot de ciclistes lluitant per un mallot groc. Malauradament estic gairebé segur que molts de nosaltres en compartim un altre d’eixos senyals, els grans incendis forestals que any rere any assolen les nostres muntanyes.

Continua llegint

La nit de Walpurgis. “Haberlas, haylas”

Entenem per bruixeria el poder malèfic que exerceixen aquelles persones, bruixes i bruixots, que tenen un pacte amb el diable. Eixe poder es pot manifestar de diferents maneres, des de l’embruixament de persones o animals fins al malmetement de collites mitjançant la manipulació de fenòmens atmosfèrics o l’elaboració de pocions màgiques narcòtiques i al·lucinants, sense oblidar-nos-en de la capacitat de volar muntant graneres o la capacitat per transformar les persones en animals, com fa Circe amb els homes d’Ulisses tal i com ens informa Homer a l’Odissea.

Continua llegint

Úrsula Andress, l’Afrodita suïssa

Segons una tradició de la mitologia grega Afrodita va ser el fruit de la relació que van mantindre Zeus i Dione, una deessa de la primera generació divina amb uns orígens prou confusos. Potser és més coneguda altra tradició que presenta Afrodita nascuda de l’escuma marina, que la va engendrar en caure a la mar els genitals d’Urà, mutilat pel seu fill Cronos.

Continua llegint

Bob Marley, l’apòstol del rastafarisme

bob-marleyEl reggae és una música popular jamaicana evolucionada durant els anys seixanta a partir de l’ska, un altre ritme jamaicà nascut als anys cinquanta del segle passat. Això sí, perquè sorgira el reggae hagueren d’afegir-se influències africanes, del rhythm and blues i d’alguns cants religiosos.

Continua llegint

George Fox, el primer quàquer

george-foxGeorge Fox va nàixer a un xicotet poble del comtat de Leicester l’any 1624, la seua era una família humil que el va educar amb ferms principis religiosos i que va pensar dirigir-lo cap al sacerdoci, encara que finalment el col·locaren d’aprenent d’un sabater. Això no obstant, el jove George no va deixar de buscar un camí més espiritual que no va trobar al seu entorn més proper, fou una veu interior la que li va descobrir el camí que havia de seguir.

Continua llegint

L’apoteosi de Juli César, un romà que es va convertir en déu

apoteosi-de-cesar-gravat-de-virgil-solisUna apoteosi és la deïficació d’un mortal, l’acte d’elevar-lo a la categoria dels déus. Fou un costum d’origen oriental que es va transmetre a occident, primer a Grècia on el primer humà divinitzat fou Alexandre el Gran si considerem mítics altres herois grecs com Hèrcules, els dioscurs Càstor i Pol·lux o Dionís.

Continua llegint