La caiguda de l’Imperi Romà

El 4 de setembre de l’any 476 va caure l’Imperi Romà d’Occident, eixe dia el bàrbar Odoacre es va autoproclamar rei d’Itàlia i va deposar Ròmul Augústul del tron imperial, que d’altra banda ja no es trobava a Roma sinó a Ravenna. Es tancava així la HISTÒRIA, en majúscules, i encetàvem una nova especialitat, el periodisme.

De tota manera, Odoacre i el seu exèrcit d’hèruls no va fer més que certificar el que era des de feia temps inevitable, els pobles germànics havien de prendre el relleu d’un Imperi que estava ferit de mort i no havia trobat la manera de regenerar-se, assimilant els nous pobles que havien aconseguit creuar el limes.

Odoacre envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, qui reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici. El seu govern d’Itàlia es va caracteritzar per la pau i moderació fins que el 489 fou atacat per Teodoric I, enviat pel mateix emperador Zenó. Odoacre va resistir un setge de tres anys a Ravenna (490-493), encara que finalment hagué de capitular i fou mort.Ròmul Augustul entrega la corona imperial a OdoacreLes causes de la Caiguda de l’Imperi Romà han estat molt estudiades i debatudes, en foren moltes i molt diverses de manera que no se’n pot triar una com la definitiva. Podem parlar de les constants lluites pel poder, les invasions dels pobles bàrbars, la decadència econòmica o, fins i tot, l’extensió del cristianisme fins convertir-se en la religió oficial de l’Imperi.

Potser el 4 de setembre del 476 es va tancar el cicle de l’Imperi, però Roma, la capital del món, va saber sobreposar-se i sobreviure per seguir sent eterna.lloba capitolina

Anuncis

9 pensaments sobre “La caiguda de l’Imperi Romà

  1. Crec que avui he de fer una mena de protocol i de condol a aquesta entrada del blog. Sóc incopletament però un poc conscient del que aquest imperi ha suposat a la nostra cultura i imagine el teu pesar. Ara m’agradaria que als nous posts d’aquesta magnífica web abordareu perquè els nostres compatriotes europeus continuen pensant que Europa comença als Pirineus , idea que continua vigent quan un eix cap al territori europeu.

    R.
    Enviado desde mi iPhone

    El 04/09/2013, a las 00:01, “Sóc d’Alcàsser, sóc de l’Horta” escribió:

    >
    >

  2. Retroenllaç: Tariq i Musa, els constructors d’Al-Andalus | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  3. Retroenllaç: Una nova dinastia reial per a Itàlia, els Savoia | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  4. Retroenllaç: Tunísia, molt més que l’escenari d’un atemptat | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  5. Retroenllaç: La Caiguda de l’Imperi Romà | Anem allà

  6. Retroenllaç: Guillem Tell, el ballester que alliberà Suïssa | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  7. Retroenllaç: Aelia Gal·la Placídia, la dona que manava en Roma | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  8. Retroenllaç: Donatello, el primer escultor del Renaixement | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  9. Retroenllaç: Còdex Calixtinus, un robatori d’historieta | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s