Octavi August, el “restaurador” de la República romana

OctaviCaius Iulius Caesar Octavianus ja va protagonitzar una de les primeres entrades d’aquest blog, la tercera, allà pel mes d’agost del 2012 amb motiu del quasi bimil•lenari de la seua mort. En aquella ocasió el vaig qualificar com l’home més poderós del món d’aquell temps, potser influït per l’inevitable eurocentrisme de la meua formació acadèmica, però segurament no anava molt lluny César Octavi d’encapçalar la llista dels homes més poderosos del món en aquell llunyà any 14 dC, si no és que ho feia realment. Continua llegint

“Mentre em temen, que m’odien”

La Júlio-Clàudia fou la primera nissaga que va governar l’Imperi Romà, cinc dels seus membres ocuparen el tron imperial des de l’any 31 aC, quan August va derrotar Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla d’Actium i es va convertir en governant únic de tot l’Imperi, fins l’any 68, quan Neró es va suïcidar. Els altres tres emperadors juli-claudis van ser Tiberi, Calígula i Claudi. En aquest blog només faltava una entrada per al tercer emperador, i hui és el dia més adient per fer-la. Continua llegint

Quin artista tan gran que mor amb mi!!!!

Els qui seguiu aquest blog des dels inicis ja coneixeu tres dels membres de la primera família imperial romana, la Júlia-Claudia. Hui és el torn de l’últim dels seus membres que va ostentar la dignitat imperial, Neró.

Nero Claudius CNeróaesar Drusus Germanicus va nàixer a Antium el 15 de desembre de l’any 37. El matrimoni de sa mare, Agripina, amb l’emperador Claudi, feu que aquest l’adoptara i, en morir Claudi, fou proclamat emperador pels pretorians. Continua llegint

Tiberius Claudius Nero Germanicus

Per aquest blog ja han passat els dos primers emperadors romans i ara, si seguírem un criteri cronològic, seria el torn de Cal·lígula; però l’entrada la protagonitzarà Claudi, a vore si endevineu perquè.

Claudi es va convertir en el quart emperador romà a la mort del seu nebot Cal·lígula el 24 de gener de l’any 41. Continua llegint

Els peixets de Tiberi

Aquesta entrada és un deute que vaig contraure amb el meu amic Petener, després que el dilluns passat em mostrara un imatge d’un peix molt voraç que em va sorprendre moltíssim. El resultat immediat al meu cervell va ser pensar amb els peixets de Tiberi, i després d’alguns comentaris quedàrem en que faria una entrada al respecte. Continua llegint