El 22 de setembre de l’any 1255 el pontífex romà Alexandre IV va publicar la butla Dignum arbitramur et congruum, en aquest document es reconeixia la validesa universal dels graus atorgats per l’Estudi General que el rei Alfons VIII havia fundat a la ciutat de Salamanca l’any 1218. Naixia en eixe moment la Universitat de Salamanca, la més antiga de totes les que hui podem trobar a l’estat espanyol.
Continua llegintLa derrota a las Navas de Tolosa l’any 1212 va accelerar el declivi de l’imperi almohade a les terres d’Al-Andalus. La desfeta militar almohade va convertir el governador de València Abū Sa’īd pràcticament en un rei independent, però no va poder fer front a la revolta de Zayyān ibn Mardāniš que va apropiar-se del tron i hagué d’enfrontar-se al procés de conquesta que va posar en marxa el rei Jaume I.
Continua llegintSant Pere, el primer papa de l’església cristiana i custodi de les claus del cel, fou escollit directament per Jesucrist (Mateu, 16, 18-20). L’elecció dels seus successors ja hagué de ser, per força, més terrenal i durant segles el cap de l’església de Roma fou escollit mitjançant el suffragium o aclamació, una pràctica pròpia de les ciutats grecoromanes per a l’elecció de magistrats i que permetia la participació del poble en la presa de decisions. Una pràctica que no poques vegades desembocava en enfrontaments violents entre els partidaris dels diferents candidats, que més d’una vegada es convertiren en veritables guerres.
Continua llegint
L’entrada de hui ens porta al parisenc barri de Saint-Denis, concretament visitarem l’abadia homònima de Saint-Denis, coneguda per ser el lloc on estan soterrats la majoria dels reis de França, i considerada com el primer temple gòtic que es va alçar a l’estat veí. Amb tot, la nostra passejada no la motiva cap dels reis que hi descansen, el personatge que visitarem mai va cenyir-se la corona reial, però ben bé ho hagués pogut fer sense desmerèixer.
Continua llegint
Al nord de l’actual comtat de Northumberland, poc abans d’arribar a la frontera d’Escòcia, es troba l’illa de Lindisfarne, també anomenada Holy Island. Es tracta d’una xicoteta illa intermareal de només 4 km2 connectada a terra ferma per un camí que les marees tallen dues vegades al dia. Aquest fou l’emplaçament escollit per sant Aidan per establir l’any 635 un monestir de religiosos cristians amb l’objectiu de difondre el cristianisme. Continua llegint
Segons el llistat oficial dels pontífexs catòlics que podem consultar a la pàgina oficial de la Santa Seu Romana, el 16 de desembre de l’any 882 va morir a la ciutat de Roma Joan VIII, el 107é papa de l’església catòlica. Una circumstància que no tindria res d’extraordinària si no fora pel fet que hi ha una història que afirma que, abans que aquest, ja hi havia hagut un altre papa Joan VIII que fou eliminat de la llista oficial perquè en realitat era una dona, l’única que ha aconseguit fins hui la màxima dignitat catòlica. Estaríem parlant doncs de la papessa Joana. Continua llegint
Per a molts de nosaltres hui s’acaben les vacances, demà mateix la majoria deixarem d’estiuejar i tornarem a la rutina quotidiana dels nostres treballs. Ens queda encara l’última ració de plaer que ens ofereixen les vacances, contar a qui vullga escoltar-nos (i també a qui no vullga) les meravelles que hem descobert en eixe viatge que hem realitzat mentre féiem vacances. Continua llegint
Els almohades, una secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart a primeries del s.XII, s’organitzaren en un xicotet estat a la zona del Gran Atles fins que sota la direcció del califa ‘Abd al-Mu’min, s’expandiren primer pel nord d’Àfrica, des del Marroc fins a Egipte, i iniciaren després la conquesta d’Al-Andalus.
Elionor d’Aquitània és una d’eixes dones que aconseguiren destacar malgrat haver nascut en un món d’homes. La seua figura es presenta plena d’energia al llarg de tot el segle XII, tanta que ben bé se la pot considerar la dona més poderosa del segle i un dels personatges més destacats de la centúria. Les coses, però, ja sabem com són i el seu nom no apareix massa destacat en els llibres d’història, què prefereixen parlar-nos de les baralles entre Ricard Cor de Lleó i Joan Sense Terra o de la Segona Croada, sense fer massa esment al fet que els dos prínceps anglesos són fills d’Elionor i que ella els va ajudar a coronar-se reis d’Anglaterra o que ella també va participar de la Croada com a duquessa d’Aquitània.
Una cançó de gesta és un poema narratiu en llengua romànica que combina fets històrics amb d’altres llegendaris que, de vegades, arriben a dominar el relat. Les més genuïnes cançons de gesta van ser divulgades durant l’Edat Mitjana per joglars ambulants que oferien les seues actuacions a tota mena de públics, des de les corts reials fins els mercats i fires populars.
Blog dedicado a la divulgación de la Historia
Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta 