La batalla de Roncesvalls, on va morir Rotllà

Una cançó de gesta és un poema narratiu en llengua romànica que combina fets històrics amb d’altres llegendaris que, de vegades, arriben a dominar el relat. Les més genuïnes cançons de gesta van ser divulgades durant l’Edat Mitjana per joglars ambulants que oferien les seues actuacions a tota mena de públics, des de les corts reials fins els mercats i fires populars.

Continua llegint

Anuncis

Borrell II, el primer independentista?

Sota el regnat de Carlemany (768-814) es va constituir al sud dels Pirineus l’anomenada Marca Hispànica, un territori que havia de protegir l’imperi carolingi de les possibles expedicions expansives de l’emirat de Còrdova. Mai, però, es va unificar el territori com un marquesat i els diferents comtats que formaven la Marca, originats durant l’època visigòtica si no són d’època baix imperial, es mantingueren independents entre ells malgrat els vincles de vassallatge que els vinculaven a tots amb els emperadors carolingis.

Continua llegint

Còdex Calixtinus, un robatori d’historieta

L’Edat Mitjana és un període que la historiografia clàssica ha datat entre la caiguda de Roma l’any 476 i la caiguda de Constantinoble el 1453. Tradicionalment es venia considerant com un període d’estancament cultural quan no es qualificava d’edat obscura. Amb tot, cada vegada estic menys d’acord amb eixa visió esbiaixada de l’Edat Mitjana, em negue a qualificar d’obscur un període que ens ha regalat l’art romànic i el gòtic.

Continua llegint

Al-Azraq el Blau, el senyor de la Vall d’Alcalà

La conquesta del regne de València per Jaume I no fou tan sols una operació militar, algunes contrades se sotmeteren als conqueridors cristians de manera pactada i amb la paraula de respectar la població musulmana i alguns dels seus drets. Així mateix, alguns dels senyors musulmans conservaren el domini de les seues places fortes, un d’eixos senyors fou Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir, nascut a la Vall d’Alcalà i conegut pels cristians com al-Azraq el Blau, un sobrenom que la tradició atribueix al color blau dels seus ulls

Continua llegint

Muret, on el rei fou mort per sa follia

estela-commemorativa-de-la-batalla-de-muretL’interés que la monarquia francesa tenia per ensenyorir-se de les terres occitanes va comptar amb el recolzament de l’església romana, que va vore l’oportunitat d’utilitzar l’expansionisme francés per eradicar definitivament la influència que el catarisme havia assolit en la regió, on s’havia arribat a convertir en una seriosa alternativa espiritual recolzada, quan no era practicada, per alguns dels principals senyors feudals del país.

Continua llegint

Frederic I Barba-roja, l’emperador que s’ofegà

Kaiser Friedrich I - RotbartLa notícia de la conquesta de Jerusalem per l’exèrcit de Saladí el dia 2 d’octubre del 1187 provocà la reacció immediata del papa Gregori VIII que va proclamar el dia 29 del mateix mes la Tercera Croada. La resposta fou extraordinària i entre els que s’hi apuntaren hi havia tres dels principals monarques europeus del moment: l’emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, el rei de França i el rei d’Anglaterra. Continua llegint