Las Navas de Tolosa, la batalla definitiva d’Al-Andalus

Els almohades, una secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart a primeries del s.XII, s’organitzaren en un xicotet estat a la zona del Gran Atles fins que sota la direcció del califa ‘Abd al-Mu’min, s’expandiren primer pel nord d’Àfrica, des del Marroc fins a Egipte, i iniciaren després la conquesta d’Al-Andalus.

Continua llegint

Anuncis

Elionor d’Aquitània, duquessa i dues vegades reina

Elionor d’Aquitània és una d’eixes dones que aconseguiren destacar malgrat haver nascut en un món d’homes. La seua figura es presenta plena d’energia al llarg de tot el segle XII, tanta que ben bé se la pot considerar la dona més poderosa del segle i un dels personatges més destacats de la centúria. Les coses, però, ja sabem com són i el seu nom no apareix massa destacat en els llibres d’història, què prefereixen parlar-nos de les baralles entre Ricard Cor de Lleó i Joan Sense Terra o de la Segona Croada, sense fer massa esment al fet que els dos prínceps anglesos són fills d’Elionor i que ella els va ajudar a coronar-se reis d’Anglaterra o que ella també va participar de la Croada com a duquessa d’Aquitània.

Continua llegint

La batalla de Roncesvalls, on va morir Rotllà

Una cançó de gesta és un poema narratiu en llengua romànica que combina fets històrics amb d’altres llegendaris que, de vegades, arriben a dominar el relat. Les més genuïnes cançons de gesta van ser divulgades durant l’Edat Mitjana per joglars ambulants que oferien les seues actuacions a tota mena de públics, des de les corts reials fins els mercats i fires populars.

Continua llegint

Borrell II, el primer independentista?

Sota el regnat de Carlemany (768-814) es va constituir al sud dels Pirineus l’anomenada Marca Hispànica, un territori que havia de protegir l’imperi carolingi de les possibles expedicions expansives de l’emirat de Còrdova. Mai, però, es va unificar el territori com un marquesat i els diferents comtats que formaven la Marca, originats durant l’època visigòtica si no són d’època baix imperial, es mantingueren independents entre ells malgrat els vincles de vassallatge que els vinculaven a tots amb els emperadors carolingis.

Continua llegint

Còdex Calixtinus, un robatori d’historieta

L’Edat Mitjana és un període que la historiografia clàssica ha datat entre la caiguda de Roma l’any 476 i la caiguda de Constantinoble el 1453. Tradicionalment es venia considerant com un període d’estancament cultural quan no es qualificava d’edat obscura. Amb tot, cada vegada estic menys d’acord amb eixa visió esbiaixada de l’Edat Mitjana, em negue a qualificar d’obscur un període que ens ha regalat l’art romànic i el gòtic.

Continua llegint

Al-Azraq el Blau, el senyor de la Vall d’Alcalà

La conquesta del regne de València per Jaume I no fou tan sols una operació militar, algunes contrades se sotmeteren als conqueridors cristians de manera pactada i amb la paraula de respectar la població musulmana i alguns dels seus drets. Així mateix, alguns dels senyors musulmans conservaren el domini de les seues places fortes, un d’eixos senyors fou Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir, nascut a la Vall d’Alcalà i conegut pels cristians com al-Azraq el Blau, un sobrenom que la tradició atribueix al color blau dels seus ulls

Continua llegint