La Casa del Pavo. Alcoi, més enllà dels moros i cristians

Alcoi és la capital de la comarca de l’Alcoià; segons l’INE, l’any 1917 comptava amb 59061 habitants, el que suposava una densitat de població de poc més de 454 hab/km2 i la situaven com la dotzena ciutat més poblada del País Valencià.

Continua llegint

Anuncis

Maig, el tercer o el cinqué mes?

Inicialment els romans situaven el mes de maig com el tercer mes de l’any. L’any 153 aC, però, es van vore obligats a afegir dos mesos a l’inici de l’any, de manera que gener i febrer, que fins eixe moment tancaven l’any, passaren a obrir-lo en situar-los per davant de març. El motiu d’eixa revolució del calendari el trobem en les guerres que Roma estava lluitant a Hispània, un escenari tan allunyat que va exigir avançar l’elecció dels magistrats perquè els qui deixaven el càrrec pogueren planificar millor les operacions militars que havien de dirigir a les terres que perfectament podem anomenar el llunyà occident de l’època. Continua llegint

Hèracles, un altre déu del 25 de desembre

Sembla mentida com de ràpid passa el temps, a mi m’ha semblat un parpelleig i ja fa un any que Horus va celebrar el seu natalici ací al blog. Hui haurem de seguir amb la “tradició” de l’epifania i convidar altra divinitat amb motiu del seu aniversari, l’escollit és Hèracles, el més conegut dels herois de la mitologia grega.

Continua llegint

Les Vulcanals, la festa de Vulcà a l’antiga Roma

Vulcà fou el déu romà del foc i de l’elaboració dels metalls, ell era qui dominava els volcans on estaven situats els tallers on, ajudat pels ciclops, realitzava tota mena de meravelles mecàniques, bé fora per encàrrec com les armes d’Aquil·les o per voluntat pròpia com el tron d’or amb el qual empresonà sa mare o la xarxa invisible amb la què va capturar la seua esposa Venus mentre li era infidel amb Mart.

Continua llegint

La nit de Walpurgis. “Haberlas, haylas”

Entenem per bruixeria el poder malèfic que exerceixen aquelles persones, bruixes i bruixots, que tenen un pacte amb el diable. Eixe poder es pot manifestar de diferents maneres, des de l’embruixament de persones o animals fins al malmetement de collites mitjançant la manipulació de fenòmens atmosfèrics o l’elaboració de pocions màgiques narcòtiques i al·lucinants, sense oblidar-nos-en de la capacitat de volar muntant graneres o la capacitat per transformar les persones en animals, com fa Circe amb els homes d’Ulisses tal i com ens informa Homer a l’Odissea.

Continua llegint

Al-Azraq el Blau, el senyor de la Vall d’Alcalà

La conquesta del regne de València per Jaume I no fou tan sols una operació militar, algunes contrades se sotmeteren als conqueridors cristians de manera pactada i amb la paraula de respectar la població musulmana i alguns dels seus drets. Així mateix, alguns dels senyors musulmans conservaren el domini de les seues places fortes, un d’eixos senyors fou Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir, nascut a la Vall d’Alcalà i conegut pels cristians com al-Azraq el Blau, un sobrenom que la tradició atribueix al color blau dels seus ulls

Continua llegint

Els Tomasets de La Vilavella, una festa de bojos perduda

la-vilavellaLa Vilavella és un municipi de la Plana Baixa que comptava 3.243 habitants segons el padró de 2016. Malgrat els orígens romans de la vila, identificada per alguns amb la mansio Ad Noulas que els vasos Apol·linars o de Vicarello situen a la Via Augusta al nord de Saguntum, l’origen de l’actual població es data en època musulmana, quan s’hi va construir un castell.

Continua llegint