Hèracles, un altre déu del 25 de desembre

Sembla mentida com de ràpid passa el temps, a mi m’ha semblat un parpelleig i ja fa un any que Horus va celebrar el seu natalici ací al blog. Hui haurem de seguir amb la “tradició” de l’epifania i convidar altra divinitat amb motiu del seu aniversari, l’escollit és Hèracles, el més conegut dels herois de la mitologia grega.

Continua llegint

Anuncis

Les Vulcanals, la festa de Vulcà a l’antiga Roma

Vulcà fou el déu romà del foc i de l’elaboració dels metalls, ell era qui dominava els volcans on estaven situats els tallers on, ajudat pels ciclops, realitzava tota mena de meravelles mecàniques, bé fora per encàrrec com les armes d’Aquil·les o per voluntat pròpia com el tron d’or amb el qual empresonà sa mare o la xarxa invisible amb la què va capturar la seua esposa Venus mentre li era infidel amb Mart.

Continua llegint

La nit de Walpurgis. “Haberlas, haylas”

Entenem per bruixeria el poder malèfic que exerceixen aquelles persones, bruixes i bruixots, que tenen un pacte amb el diable. Eixe poder es pot manifestar de diferents maneres, des de l’embruixament de persones o animals fins al malmetement de collites mitjançant la manipulació de fenòmens atmosfèrics o l’elaboració de pocions màgiques narcòtiques i al·lucinants, sense oblidar-nos-en de la capacitat de volar muntant graneres o la capacitat per transformar les persones en animals, com fa Circe amb els homes d’Ulisses tal i com ens informa Homer a l’Odissea.

Continua llegint

Al-Azraq el Blau, el senyor de la Vall d’Alcalà

La conquesta del regne de València per Jaume I no fou tan sols una operació militar, algunes contrades se sotmeteren als conqueridors cristians de manera pactada i amb la paraula de respectar la població musulmana i alguns dels seus drets. Així mateix, alguns dels senyors musulmans conservaren el domini de les seues places fortes, un d’eixos senyors fou Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir, nascut a la Vall d’Alcalà i conegut pels cristians com al-Azraq el Blau, un sobrenom que la tradició atribueix al color blau dels seus ulls

Continua llegint

Els Tomasets de La Vilavella, una festa de bojos perduda

la-vilavellaLa Vilavella és un municipi de la Plana Baixa que comptava 3.243 habitants segons el padró de 2016. Malgrat els orígens romans de la vila, identificada per alguns amb la mansio Ad Noulas que els vasos Apol·linars o de Vicarello situen a la Via Augusta al nord de Saguntum, l’origen de l’actual població es data en època musulmana, quan s’hi va construir un castell.

Continua llegint

San Marino, la república més antiga del món

Bandera-animada-de-san-marinoUna llegenda conta que per fugir de la persecució que va engegar l’emperador Dioclecià un cristià de Dalmàcia va creuar la mar Adriàtica i es va refugiar al mont Titano. Marino, eixe era el nom del cristià fugitiu, va sobreviure en solitari durant un any refugiat en una cova, però les visites dels habitants de la contrada el decidiren a retirar-se encara més i el dia 3 de setembre de l’any 301 va construir una església i una cel·la al mateix cim de la muntanya.

Continua llegint

All i pebre d’anguila per acabar els bous

Anguilla anguillaLes anguiles són uns peixos de l’orde dels anguil·liformes, com les morenes i els congres, que presenten un cos allargassat de secció quasi cilíndrica semblant al de les serps. La seua pell, gruixuda i esvarosa, fa que les anguiles puguen esmunyir-se amb molta facilitat de les mans poc expertes que intenten agafar-les. Són, també, peixos catàdroms que viuen en aigües dolces i s’aparellen i crien en aigües salades.

Continua llegint