Alan Shepard, l’home que va jugar al golf a la lluna

Alan Bartlett Shepard fou un astronauta nord-americà que va desenvolupar una carrera d’allò més destacada a la NASA. Tot i això, amb prou feines el seu nom és reconegut i encara resulta més difícil trobar algú que siga capaç de posar-li rostre. És el que diuen que passa amb els qui arriben segons.

Continua llegint

Anuncis

“Good luck Mr Gorsky”, sexe oral per al senyor Gorsky?

Neil Armstrong baixant a la LlunaLa matinada del 21 de juliol del 1969 el món sencer va contindre la respiració durant els segons que Neil Armstrong va tardar a baixar l’escaleta que el portava des del mòdul lunar eagle fins a la superfície de la Lluna. En convertir-se en el primer ésser humà que xafava el nostre satèl•lit Armstrong va dir allò de “Un xicotet pas per a un home, un gran bot per a la Humanitat” i, seguit per Buzz Aldrin, començà a caminar per la superfície de la Lluna d’eixa manera tan poc cinematogràfica que els documentals ens mostren (i que tots els xiquets d’eixa època vam imitar alguna vegada mentre jugàvem als astronautes). Continua llegint

Wernher von Braun, l’alemany que portà els nord-americans a la Lluna

No sé vosaltres, però jo quan era un xiquet creia que la cosa més difícil que havia fet l’ésser humà era anar a la Lluna, i que els viatgers tornaren a la Terra sans i estalvis encara augmentava la dificultat a la meua escala infantil particular. Pujar al cim més alt del planeta, creuar un oceà navegant amb mitja clofolla d’un coco o recórrer a peu les immensitats gelades de l’Antàrtida em semblaven accions a l’abast de qualsevol humà, jo mateix amb una mica d’entrenament ho haguera pogut fer. Però anar a la Lluna era cosa de déus; no sols calia vèncer la força de la gravetat per eixir del planeta, s’havia de trobar el camí per anar i per tornar sense perdre’s per sempre a la immensitat de l’espai.Wernher von Braun

Continua llegint

Mars 2, el primer contacte amb el planeta roig

Mart i la seua atmosferaLa segona meitat del segle XX va estar marcada principalment per l’enfrontament de les dues superpotències sorgides de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica. Les dues van dedicar esforços i recursos en quantitats inimaginables per demostrar que la raó n’acompanyava sols a una, mentre que l’altra era poc menys que la materialització de les més perverses forces de l’univers. Continua llegint

Era russa i li deien Laika

Sputnik DogA primers del mes d’octubre de l’any 1957 la URSS fou capaç de posar en òrbita el primer satèl·lit artificial de la Terra, l’Sputnik 1. L’avantatge que els soviètics aconseguiren eixe dia fou un veritable cop a l’autoestima i l’orgull dels Estats Units, sorpresos i astorats pel domini que els seus grans rivals pel títol de superpotència mundial havien agafat. Continua llegint

Un company per a la Lluna

D’entrades tractant algun aspecte de la carrera espacial que durant la segona meitat del segle XX van mantindre els Estats Units i la URSS ja hi ha unes quantes publicades en aquest blog. Hui, en parlar del programa Sputnik, augmentarà el repertori per poder parlar del primer satèl·lit artificial que va tindre la Terra.Sputnik Continua llegint