Shaka, la pedra clau de l’imperi zulu

Les llengües bantus són utilitzades per un nombrós conjunt de pobles africans que presenten característiques antropològiques i culturals molt diverses. Els pobles bantus no corresponen a un tipus racial uniforme, entre els més coneguts podem esmentar els zulus, que constitueixen actualment el grup ètnic més nombrós de Sud-àfrica.Estàtua de Shaka a Londres Continua llegint

Tunísia, molt més que l’escenari d’un atemptat

Malauradament la República de Tunísia segueix sent notícia de primera plana i no ho és perquè celebra la seua independència de França. L’antiga metròpoli colonial va reconéixer oficialment el 20 de març del 1956 la llibertat dels tunisians, però dubte que algun dels mitjans que hui parla de Tunísia porte cap referència a la independència del país o a cap dels seus tresors històrics i arqueològics. L’argument principal serà l’atac terrorista del proppassat dimecres que es va cobrar 21 víctimes mortals i deixà malferida la indústria turística del país a més de provocar ferides a mig centenar de turistes. Continua llegint

El dia que va nevar al Sàhara

Si consultem el diccionari trobarem que per al mot desert hi ha 10 accepcions diferents; malgrat que tots n’utilitzem més d’una d’eixes deu estic ben cert que la primera que ens ve al cap en escoltar la paraula desert és l’accepció geogràfica, és a dir eixa que es refereix a una regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi. A més a més visualitzem immediatament una gran extensió d’arena on no s’hi veu ni la més minúscula ombra ni rastre de cap activitat humana. Bo, alguns afegeixen un xicotet oasi ombrejat de palmeres amb un toll d’aigua cristal•lina envoltat per unes quantes tendes Oasipoblades per algun príncep àrab o berber i la seua gent on segur que hi trobem, com a poc, un romanç apassionat o qui sap si no és alguna cosa més (quant de mal fa el cinema de vegades!!!! La probabilitat de trobar-se amb una caravana de traficants d’esclaus, amb el desenllaç que podeu imaginar-vos, és segurament molt més gran). Continua llegint

Jean-Bédel Bokassa, l’emperador caníbal

No he estat mai a l’Àfrica, però pel que sé i pel que m’imagine crec que és el continent més extrem de tots. El continent africà ens proporciona exemples per il·lustrar qualsevol de les nostres fantasies i, fins i tot, ens ha donat exemples de persones dignes d’admiració que han lluitat per fer d’aquest un món millor, algunes de les quals ja les coneixem en aquest blog: Paul Rusesabagina, Nelson Mandela, Ellen Johnson-Sirleaf, Wangari Maathi.

BokassaEl personatge que hui porte al blog l’hem de situar a l’extrem oposat on situaríem tots els que s’han mencionat abans; hui parlarem de Jean-Bédel Bokassa, un dels molts dictadors que aparegueren després que les potències colonials europees abandonaren a la seua sort els seus dissortats súbdits africans. Continua llegint

Paul Rusesabagina, el hutu que no volia matar tutsis

Genocidi de RwandaL’any 1994 va produir-se un dels episodis més vergonyosos de la recent història de la humanitat, mentre la comunitat internacional mirava cap a un altre costat a un xicotet país de l’Àfrica central tenia lloc el que s’ha vingut anomenant “Genocidi de Ruanda”, quan una part de la població del país, la majoria hutu, va intentar exterminar a la minoria tutsi. Continua llegint

La batalla d’iSandlwana, quan els zulu humiliaren l’imperi Britànic

No és casualitat que hui, com fa un any, l’entrada s’ocupe d’un tema relacionat amb l’imperi Britànic; si que ho és però que la mort de la reina Victòria I, sota el regnat de la qual l’Imperi encetà la gran empenta colonial que el convertiria en el més extens que mai ha vist la Història, coincidira amb una de les majors desfetes militars de l’exèrcit colonial britànic, la batalla d’iSandlwana. Tots dos esdeveniments es produïren un 22 de gener, d’anys diferents, això si. Continua llegint

Sara Baartmann, la Venus hotentot

Els khoisànids són un grup ètnic que habita pel desert de Kalahari i algunes regions veïnes. L’ètnia khoisànida es divideix tradicionalment en dos grups de població, els khoikhois (impròpiament anomenats hotentots) i els sans (impròpiament dits boiximans). Tots dos grups poblacionals presenten tendència a patir esteatopígia, una alteració en el metabolisme dels greixos que provoca l’acumulació de grans quantitats de greix a les natges.Histoire Naturelle des Mammifères Continua llegint