Ramon Cabrera i Grinyó, el tigre del Maestrat

Ara que han acabat les classes per als alumnes de Segon de Batxiller, molts d’ells estaran patint el que significa estudiar el segle XIX espanyol per vore de poder fer un bon examen d’Història d’Espanya a les imminents proves PAU. Malauradament una entrada d’aquest blog no solucionarà els problemes i dubtes que els puguen sorgir, però amb el protagonista de hui potser aportarem un xicotet granet de sorra que, amb sort, els ajudarà amb el seu objectiu d’accedir a la Universitat el proper curs.

Continua llegint

Anuncis

Elionor d’Aquitània, duquessa i dues vegades reina

Elionor d’Aquitània és una d’eixes dones que aconseguiren destacar malgrat haver nascut en un món d’homes. La seua figura es presenta plena d’energia al llarg de tot el segle XII, tanta que ben bé se la pot considerar la dona més poderosa del segle i un dels personatges més destacats de la centúria. Les coses, però, ja sabem com són i el seu nom no apareix massa destacat en els llibres d’història, què prefereixen parlar-nos de les baralles entre Ricard Cor de Lleó i Joan Sense Terra o de la Segona Croada, sense fer massa esment al fet que els dos prínceps anglesos són fills d’Elionor i que ella els va ajudar a coronar-se reis d’Anglaterra o que ella també va participar de la Croada com a duquessa d’Aquitània.

Continua llegint

El Marqués de Santillana i la Vaquera de la Finojosa

Una serranilla és, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, una composició poètica castellana medieval que narra el diàleg entre un cavaller i una dona, la qual pot ser la “serrana” a qui demana ajuda per a travessar les serralades, o bé una pastora que ell vol enamorar i que l’accepta o el rebutja. La majoria de les serranilles estan escrites en versos d’art menor (de huit o menys síl·labes) i mostren un caràcter que podem qualificar d’eròtic.

Continua llegint

Felip I el Bell, el príncep que féu embogir Joana de Castella

Quan a finals d’agost de l’any 1496 es van casar a Lille la princesa Joana de Castella i l’arxiduc Felip d’Àustria es va posar al tauler de la partida per la supremacia europea un nou peó en el bàndol de la monarquia hispànica dels Reis Catòlics. Fou una més de les jugades que Isabel i Ferran van dur a terme mitjançant l’anomenada política matrimonial per vore d’aïllar la creixent potència francesa.

Continua llegint

Toulouse-Lautrec, el pintor bohemi baixet

París és una de les ciutats del món més visitades, díhuit milions de turistes es van passejar per la ciutat de la Tour Eiffel l’any 2016 segons el Global Destination Cities Index de Mastercard. Nosaltres mateixos hem viatjat a la capital francesa des d’aquest blog nombroses vegades i hem gaudit un parell de vegades de l’espectacle que s’oferia a un dels temples parisencs de Montmartre, el Moulin Rouge.

Continua llegint

Sant’Ivo alla Sapienza, obra mestra de Borromini

Des de finals del s.XVI i fins els inicis del s.XVIII l’estil artístic dominant fou el Barroc. Originat a Itàlia, el mecenatge dels papes va convertir Roma en el principal centre del nou estil a més de transformar de manera important l’aspecte de la ciutat gràcies, sobretot, a l’actuació de grans arquitectes com Lorenzo Bernini, Francesco Borromini o Pietro da Cortona.

Continua llegint