Els 6 d’octubre, passat i present

Aquest mes d’octubre que tot just hem començat serà difícil que no quede enregistrat als llibres d’Història atesos els esdeveniments que s’han produït a diferents llocs de l’estat, uns esdeveniments que m’han astorat i m’han indignat gairebé a parts iguals. Encara no tinc clar si serà la por o la indignació la que acabarà imposant-se, però si em deixaren triar demanaria que s’imposara el trellat perquè ningú torne a patir cap agressió, ni física ni verbal.

Continua llegint

Anuncis

Felip I el Bell, el príncep que féu embogir Joana de Castella

Quan a finals d’agost de l’any 1496 es van casar a Lille la princesa Joana de Castella i l’arxiduc Felip d’Àustria es va posar al tauler de la partida per la supremacia europea un nou peó en el bàndol de la monarquia hispànica dels Reis Catòlics. Fou una més de les jugades que Isabel i Ferran van dur a terme mitjançant l’anomenada política matrimonial per vore d’aïllar la creixent potència francesa.

Continua llegint

El pacte de Sant Sebastià, preàmbul de la II República

El mes de gener de 1930 el rei Alfons XIII acceptà la dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera, el penúltim salvapàtries espanyol. Malgrat haver solucionat el problema marroquí, amb l’ajuda de França, i haver disminuït la conflictivitat social, el crèdit polític del dictador s’havia esgotat a poc a poc i la crisi econòmica derivada del Crack del 29 enfonsà definitivament el  seu règim dictatorial.

Continua llegint

El desastre d’Annual, el preu de refer un “imperi”

El Rif és una regió que s’estén per bona part del litoral mediterrani marroquí des de Tetuan fins Saidia. Es tracta d’un territori muntanyós conformat per una estreta plana costanera que està emmarcada per la serralada homònima del Rif, que de vegades arriba amb les seues muntanyes fins la costa provocant l’aparició d’espectaculars penya-segats.

Continua llegint

Diego Muñoz-Torrero, un clergue que lluità per la llibertat

diego-munoz-torreroDiego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano va nàixer el 21 de gener de 1761 a Cabeza del Buey (Badajoz). Son pare, que era l’apotecari del poble i també ensenyava llatí, fou l’encarregat dels primers estudis del seu fill i qui va decidir que, amb només onze anys, el jove Diego començara a estudiar Teologia i Filosofia a Salamanca. L’any 1784 ja era catedràtic i tan sols dos anys després fou elegit Rector de la Universitat de Salamanca, exercint el càrrec de manera exemplar.

Continua llegint

“A Barcelona hay que bombardearla cada cincuenta años”

barcelona-el-1563-a-van-den-wyngaerdeA mitjans segle XIX Barcelona era una ciutat empresonada dins d’unes muralles, les mateixes que havien permés els barcelonins resistir setges durant segles s’havien convertit en un obstacle per al desenvolupament industrial de la ciutat que amuntegava una població en creixement constant, amb els riscos sanitaris que això suposava.

Continua llegint