El 22 de setembre de l’any 1255 el pontífex romà Alexandre IV va publicar la butla Dignum arbitramur et congruum, en aquest document es reconeixia la validesa universal dels graus atorgats per l’Estudi General que el rei Alfons VIII havia fundat a la ciutat de Salamanca l’any 1218. Naixia en eixe moment la Universitat de Salamanca, la més antiga de totes les que hui podem trobar a l’estat espanyol.
La seu universitària salmantina ha continuat sense interrupció amb la seua tasca docent i investigadora fins a hui, una continuïtat que sols tres Universitats europees poden superar: Bolonya (1088), Oxford (1096) i París (1150).
Huit segles d’activitat ininterrompuda li han donat a la Univesitat de Salamanca un prestigi que ha anat més enllà de l’àmbit acadèmic, de manera que no ens resulta estrany escoltar referències sobre ella fins i tot en la parla popular. Quan era menut vaig escoltar alguna vegada allò de “Qui vulga saber que vaja a Salamanca”, era la resposta que els majors de casa donaven quan alguns dels membres més joves de la família fèiem preguntes que no volien contestar (quan vaig créixer arribí a pensar que en realitat no responien perquè no en sabien la resposta).
A dia de hui, però, la referencia a Salamanca més pròxima que tinc és el cartell que ja fa anys vaig penjar al tauler de suro de l’estudi. El vaig comprar a la tenda universitària de Salamanca durant la meua primera visita a la ciutat i diu “Quod natura non dat Salmantica non praestat”. Em recorda que de vegades alguns objectius són inabastables i, amb els anys, he aprés que no passa res si tens clar on cal arribar de veritat.
Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta 