Al-Azraq el Blau, el senyor de la Vall d’Alcalà

La conquesta del regne de València per Jaume I no fou tan sols una operació militar, algunes contrades se sotmeteren als conqueridors cristians de manera pactada i amb la paraula de respectar la població musulmana i alguns dels seus drets. Així mateix, alguns dels senyors musulmans conservaren el domini de les seues places fortes, un d’eixos senyors fou Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir, nascut a la Vall d’Alcalà i conegut pels cristians com al-Azraq el Blau, un sobrenom que la tradició atribueix al color blau dels seus ulls

Continua llegint

Joan Baptista Basset, el general maulet

joan-baptista-basset“Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d’Àustria”. Els primers versos del Romanç de cec d’Al Tall m’han servit per presentar el protagonista de l’entrada de hui, Joan Baptista Basset i Ramos, un valencià que va assolir un gran protagonisme en la guerra de Successió Hispànica (1702-1715) que va enfrontar Felip d’Anjou i Carles d’Àustria.

Continua llegint

Joan Pellicer, l’home que ens féu estimar les nostres plantes

Hi hagué un temps en què els valencians podíem engegar els nostres aparells de televisió i gaudir de programes en la nostra llengua. L’oferta no era, ni de lluny, comparable amb la que teníem en altra llengua estatal, per els que no ens posem fronteres lingüístiques en teníem prou per omplir les nostres necessitats d’informació i temps lliure. La televisió autonòmica que ens arrabassaren als valencians a finals del 2013, malgrat que ja feia molt més temps que ens la tenien segrestada, fou la porta d’entrada a moltes cases valencianes que va utilitzar el personatge que hui porte al blog, Joan Pellicer i Bataller.Joan Pellicer i Bataller Continua llegint

A La Ribera també hi ha una Mafalda

MafaldaHui compleix 51 anys una xiqueta argentina que odia profundament la sopa, ja fa més de mig segle que Mafalda ens ve mostrant el món mitjançant la seua mirada crítica i inconformista farcida d’innocència infantil i amanida alhora amb un pessic d’ironia que alguna vegada es pot confondre amb sarcasme. Continua llegint

Mort d’un milicià, Federico “El Taino” de Benilloba

Pel setembre del 1936 els espanyols ja feia uns mesos que estaven matant-se entre ells. El fracàs de la rebel•lió de juliol d’una part de l’exèrcit contra el legítim govern democràtic havia derivat en una guerra civil que omplia de sang els camps i les ciutats i de notícies i fotografies les publicacions espanyoles i estrangeres. Tothom veia en el conflicte el preludi d’una guerra que es produiria més tard o més d’hora a Europa, una guerra que enfrontaria, si fa no fa, les mateixes forces que s’enfrontaven a Espanya. Continua llegint

Calixt III, el primer papa Borja i el primer papa valencià

L’església catòlica reconeix oficialment que al llarg de la seua història hi ha hagut 264 papes i 266 papats, la discordança és deguda al fet que Benet IX va accedir al pontificat tres vegades diferents (els anys 1032, el 1045 i el 1047). Fins a la fi del segle XIX foren 256 els papes escollits, el segle XX només va necessitar-ne 8 i en els anys que portem de l’actual segle s’ha pogut vore la fumata blanca en dues ocasions. Continua llegint

Joan Monleón, el showman valencià sense complexos

Joan-MonleónJoan Monleón fou un d’eixos personatges públics que no deixava indiferent ningú, pocs valencians amb memòria dels anys 80 i 90 no el coneixeran; altra cosa serà l’opinió que d’ell tinguen, en trobarem alguns que el vilipendiaran en considerar-lo l’exemple arquetípic de la coentor que acabaria imposant-se després de la batalla de València, altres, pel contrari, li reconeixem el mèrit de traure’ns als valencians del racó on algú ens tenia exiliats, potser no érem en eixe moment el poble més culte del món, però almenys encetàrem el camí per deixar d’avergonyir-nos de ser un poble, i d’eixa catarsi en fou responsable en part Joan Monleón. Continua llegint