Björn Borg, el tennista de gel

Durant els anys de la meua infància el tennis era un esport d’una “minoria selecta” que, de tant en tant, es convertia en un esdeveniment de masses per obra i gràcia del triomf d’algun dels grans tennistes espanyols que la propaganda de l’estat s’encarregava de difondre a tort i a dret per presentar-lo com un èxit del règim.

Continua llegint

Anuncis

Alcides Ghiggia, l’heroi uruguaià de Maracanà

El 16 de juliol de l’any 1950 es va tancar la quarta edició del Campionat Mundial de Futbol a l’estadi de Maracanà. La final la disputaren les seleccions del Brasil i de l’Uruguai i podem qualificar-la com un dels partits de futbol més famosos de la història, el resultat final fou capaç de sumir en la desesperació un país sencer i, al mateix temps, portar-ne un altre a la mateixa glòria. Continua llegint

Spiridon Louis, l’amateur millor pagat de la història

Spiridon_LouisEl protagonista de l’entrada de hui fou capaç de guanyar la glòria participant una sola vegada en una competició esportiva oficial. Spiridon Louis es va convertir en el primer heroi olímpic contemporani el dia que aconseguí el triomf a la marató de la primera Olimpíada de l’era moderna, la que es va celebrar a Atenes l’any 1896. Continua llegint

Una medalla d’or per a un heroi amb capa

Paquito Fernández OchoaEl Japó és un estat insular asiàtic format per més de 3.000 illes, l’entrada de hui ens transporta a Hokkaidō, la més septentrional de les quatre illes principals. Una illa muntanyosa amb un clima que durant l’hivern i la tardor està dominat pels vents freds procedents de Sibèria que provoquen nevades abundants, principalment a les costes occidentals. Continua llegint

Manuel Orantes, el cavaller de les pistes

Manuel OrantesManuel Orantes Corral fou un d’eixos xiquets de la postguerra espanyola que volia jugar al futbol. Nascut a Granada el 6 de febrer del 1949, la seua família es va traslladar a Barcelona i es va establir molt a prop del Club de Tenis La Salud. Allí fou on el jove Manuel va prendre el seu primer contacte amb el tennis quan només tenia 9 anys i aprofitant les vacances va acompanyar uns amics per guanyar unes pessetes fent d’aplegapilotes. Continua llegint

Quan el futbol era cosa d’humans. Eizaguirre, el millor porter del València CF

València CF campió copa 1949Durant anys vaig compartir nits de feina al forn amb mon pare, mentre pastàvem alguna fornada de pa aprofitava per contar-me algunes històries que havien protagonitzat futbolistes, toreros i altres personatges estrambòtics, quan no eren ell o el meu avi Mariano els protagonistes. Un dels temes recurrents solia ser el futbol i el València CF i de vegades em trobe amb algun dels noms que eixien en aquelles llargues nits empolsegades de farina i amb l’escalforeta del forn com a companya permanent. Continua llegint