El gran incendi de Roma

L’arribada de l’estiu porta aparellada tota una col·lecció d’esdeveniments que s’encarreguen de convéncer-nos que els freds de l’hivern tardaran uns mesos en tornar a senyorejar els nostres armaris. Cadascú de nosaltres en tenim un o més d’eixos senyals que necessitem per assumir que l’estiu ha arribat, en el meu cas són sis bous corrent pels carrers de Pamplona i un pilot de ciclistes lluitant per un mallot groc. Malauradament estic gairebé segur que molts de nosaltres en compartim un altre d’eixos senyals, els grans incendis forestals que any rere any assolen les nostres muntanyes.

Continua llegint

Tit, l’emperador que inaugurà el Colosseu i perdé Pompeia

En morir Vespasià el tron imperial fou immediatament ocupat pel seu fill primogènit el 24 de juny de l’any 79, una successió lògica si tenim en compte que Tit fou associat al poder per son pare des del mateix moment que el fundador de la dinastia Flàvia s’havia fet amb el ceptre imperial.

Continua llegint

La batalla de Munda, el dia que César va lluitar per la vida abans que per la victòria

El 17 de març de l’any 45 aC Juli César va guanyar la seua darrera batalla, la més difícil que mai va haver de lluitar, si creiem Apià. Aquest historiador grec del s.II recull una afirmació del mateix César dient que “sempre havia lluitat per vèncer, però a Munda va haver de lluitar per la vida”.

Continua llegint

La batalla de les illes Àgates, Roma ix de la península Itàlica

Quan l’any 264 aC una legació dels mamertins de Messina es va presentar a Roma sol·licitant ajuda per lluitar contra els cartaginesos, el Senat romà va vore com se li presentava l’ocasió perfecta per poder intervindre a Sicília i continuar així l’expansió que havia convertit Roma en l’ama de tota la península itàlica. Poc els va importar als romans que qui els demanaven ajuda foren antics mercenaris campanians que, després d’haver lluitat per a Agàtocles, tirà de Siracusa, s’havien apoderat de la ciutat de Messina i l’havien convertida en un niu de pirates des d’on havien saquejat a tort i dret per terra i per mar.

Continua llegint

L’apoteosi de Juli César, un romà que es va convertir en déu

apoteosi-de-cesar-gravat-de-virgil-solisUna apoteosi és la deïficació d’un mortal, l’acte d’elevar-lo a la categoria dels déus. Fou un costum d’origen oriental que es va transmetre a occident, primer a Grècia on el primer humà divinitzat fou Alexandre el Gran si considerem mítics altres herois grecs com Hèrcules, els dioscurs Càstor i Pol·lux o Dionís.

Continua llegint

Aelia Gal·la Placídia, la dona que manava en Roma

aelia-galla-placidiaQuan els visigots d’Alaric van conquerir Roma l’any 410 lliuraren la ciutat a tres dies de saqueig abans de dirigir-se cap al sud de la península italiana carregats amb un botí llegendari que, segons la llegenda, fou dipositat com ofrena funerària en la tomba d’Alaric, situada en el fons del riu Busento i que alguns encara busquen. Els visigots escolliren llavors un cap, Ataulf, i decidiren tornar cap a la Gàl·lia en lloc de buscar al nord d’Àfrica noves terres on assentar-se. A més de béns materials els visigots portaven també alguns ostatges, entre els quals estava la nostra protagonista de hui, Aelia Gal·la Placídia, filla de l’emperador Teodosi i germana d’Honori i Arcadi, els respectius emperadors de les parts occidental i oriental en que havia dividit Teodosi l’Imperi en morir.

Continua llegint

La batalla de Zama, Escipió derrota Hanníbal a les portes de Cartago

Escipió i Anníbal a ZamaEl 19 d’octubre de l’any 202 aC un exèrcit cartaginés d’uns 50.000 homes s’havia desplegat en ordre de combat a les planes de Zama. Enfront hi havia un exèrcit romà format per poc més de 40.000 soldats que pot ser estarien astorats per la seua inferioritat numèrica, però segur que encara ho estaven més veient i escoltant els brams dels 80 elefants de guerra que els cartaginesos havien disposat a primera línia de combat.

Continua llegint