Xàtiva, la socarrada

Xàtiva és un municipi del País Valencià que enfonsa les seues arrels al Paleolític Mitjà, com ho demostren les restes d’indústria mosteriana aparegudes a la cova Negra. L’origen de la ciutat s’ha de situar, però, una mica més endavant, concretament a l’època ibèrica, quan Saitabi fou una de les més destacades ciutats ibèriques enclavades a terres valencianes que arribà fins i tot a encunyar moneda pròpia. Continua llegint

Anuncis

Al-Azraq el Blau, el senyor de la Vall d’Alcalà

La conquesta del regne de València per Jaume I no fou tan sols una operació militar, algunes contrades se sotmeteren als conqueridors cristians de manera pactada i amb la paraula de respectar la població musulmana i alguns dels seus drets. Així mateix, alguns dels senyors musulmans conservaren el domini de les seues places fortes, un d’eixos senyors fou Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir, nascut a la Vall d’Alcalà i conegut pels cristians com al-Azraq el Blau, un sobrenom que la tradició atribueix al color blau dels seus ulls

Continua llegint

Penyagolosa, el gegant de pedra valencià

Un parc natural és un paisatge natural protegit i accessible al públic que, de vegades, presenta un alt nivell d’humanització que pot incloure elements d’explotació agrària o assentaments humans, la qual cosa el diferencia d’altres espais naturals protegits com els parcs nacionals o les reserves naturals. Un parc natural manté, malgrat l’humanització, un alt valor natural que ha motivat la seua protecció jurídica que pretén també potenciar un desenvolupament sostenible de l’àrea.

Continua llegint

Joan Baptista Basset, el general maulet

joan-baptista-basset“Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d’Àustria”. Els primers versos del Romanç de cec d’Al Tall m’han servit per presentar el protagonista de l’entrada de hui, Joan Baptista Basset i Ramos, un valencià que va assolir un gran protagonisme en la guerra de Successió Hispànica (1702-1715) que va enfrontar Felip d’Anjou i Carles d’Àustria.

Continua llegint

Els Tomasets de La Vilavella, una festa de bojos perduda

la-vilavellaLa Vilavella és un municipi de la Plana Baixa que comptava 3.243 habitants segons el padró de 2016. Malgrat els orígens romans de la vila, identificada per alguns amb la mansio Ad Noulas que els vasos Apol·linars o de Vicarello situen a la Via Augusta al nord de Saguntum, l’origen de l’actual població es data en època musulmana, quan s’hi va construir un castell.

Continua llegint

Tirant lo Blanch, la primera edició

tirant-lo-blancQualsevol llibre imprés fins l’any 1500 és considerat un incunable, el primer dels quals fou l’anomenada “Bíblia de Gutenberg” que fou publicada l’any 1456 per Johan Fust, el soci a qui Johannes Gutenberg hagué de cedir la primera impremta i tot els treballs que tenia iniciats per satisfer el deute que havia acumulat i no podia satisfer. Des d’eixe moment l’expansió de la impremta fou imparable i abans de la fi del s.XV ja en trobem algunes instal·lades a la península Ibèrica.

Continua llegint

Paolo de San Leocadio, amb ell venia el Renaixement

angels-musics-de-la-catedral-de-valencia-paolo-de-san-leocadioReggio de l’Emilia és una ciutat del nord d’Itàlia fundada en època romana on va nàixer el 10 de setembre de l’any 1447 Paolo de San Leocadio, el més xicotet dels quatre fills de Pietro Lazzaro di San Leocadio. El jove Paolo va iniciar la seua formació com a pintor a la seua ciutat natal, abans de desplaçar-se amb només 11 anys a la ciutat de Ferrara on a més de treballar amb els mestres Bono da Ferrara i Ercole de’ Roberti, rebé influències de mestres com Pietro Perugino o Andrea Mantegna, entre d’altres.

Continua llegint