Domicià, l’emperador condemnat fins i tot en la memòria

Tit Flavi Domicià va nàixer a Roma l’any 51 aC, fou el fill més jove de Vespasià. Al contrari que el seu germà major Tit, Domicià no fou educat a la cort imperial i va viure una adolescència marcada per l’aïllament que es va derivar de la prematura mort de sa mare i de les continuades missions militars de son pare.

Continua llegint

Anuncis

Àccium, la batalla que va convertir la Mediterrània en el Mare Nostrum

El 2 de setembre de l’any 31 aC s’enfrontaren a Àccium Orient i Occident, Marc Antoni i César Octavi. Els dos aspirants a succeir Juli César al capdavant de Roma, un Imperi que ben bé haguera pogut acabar el seu periple històric eixe dia si les forces orientals de Marc Antoni i Cleòpatra VII no hagueren sigut derrotades, tot i que la derrota potser fou motivada més per la fugida de la reina egípcia i del seu amant romà que per la força de les armes dels soldats d’Octavi.

Continua llegint

Les Vulcanals, la festa de Vulcà a l’antiga Roma

Vulcà fou el déu romà del foc i de l’elaboració dels metalls, ell era qui dominava els volcans on estaven situats els tallers on, ajudat pels ciclops, realitzava tota mena de meravelles mecàniques, bé fora per encàrrec com les armes d’Aquil·les o per voluntat pròpia com el tron d’or amb el qual empresonà sa mare o la xarxa invisible amb la què va capturar la seua esposa Venus mentre li era infidel amb Mart.

Continua llegint

El gran incendi de Roma

L’arribada de l’estiu porta aparellada tota una col·lecció d’esdeveniments que s’encarreguen de convéncer-nos que els freds de l’hivern tardaran uns mesos en tornar a senyorejar els nostres armaris. Cadascú de nosaltres en tenim un o més d’eixos senyals que necessitem per assumir que l’estiu ha arribat, en el meu cas són sis bous corrent pels carrers de Pamplona i un pilot de ciclistes lluitant per un mallot groc. Malauradament estic gairebé segur que molts de nosaltres en compartim un altre d’eixos senyals, els grans incendis forestals que any rere any assolen les nostres muntanyes.

Continua llegint

Tit, l’emperador que inaugurà el Colosseu i perdé Pompeia

En morir Vespasià el tron imperial fou immediatament ocupat pel seu fill primogènit el 24 de juny de l’any 79, una successió lògica si tenim en compte que Tit fou associat al poder per son pare des del mateix moment que el fundador de la dinastia Flàvia s’havia fet amb el ceptre imperial.

Continua llegint

Úrsula Andress, l’Afrodita suïssa

Segons una tradició de la mitologia grega Afrodita va ser el fruit de la relació que van mantindre Zeus i Dione, una deessa de la primera generació divina amb uns orígens prou confusos. Potser és més coneguda altra tradició que presenta Afrodita nascuda de l’escuma marina, que la va engendrar en caure a la mar els genitals d’Urà, mutilat pel seu fill Cronos.

Continua llegint

El mausoleu de Gal·la Placídia, art paleocristià

mausoleu-de-galla_placidia-ravennaDurant els primers segles del cristianisme es va desenvolupar l’anomenat art paleocristià, un estil artístic que enfonsa les arrels en l’art romà i que es va manifestar d’inici en la pintura i l’escultura. La promulgació de l’edicte de Milà l’any 313 permeté l’aparició dels primers edificis de culte de l’arquitectura paleocristiana, abans d’eixa data els cristians havien de celebrar els seus ritus a edificis romans públics, basíliques i mitreus, o particulars.

Continua llegint