Maig, el tercer o el cinqué mes?

Inicialment els romans situaven el mes de maig com el tercer mes de l’any. L’any 153 aC, però, es van vore obligats a afegir dos mesos a l’inici de l’any, de manera que gener i febrer, que fins eixe moment tancaven l’any, passaren a obrir-lo en situar-los per davant de març. El motiu d’eixa revolució del calendari el trobem en les guerres que Roma estava lluitant a Hispània, un escenari tan allunyat que va exigir avançar l’elecció dels magistrats perquè els qui deixaven el càrrec pogueren planificar millor les operacions militars que havien de dirigir a les terres que perfectament podem anomenar el llunyà occident de l’època. Continua llegint

Anuncis

Hèracles i les serps, una venjança o una prova de paternitat poc delicada

Rebre el do de la immortalitat és una cosa extraordinària, més que siga mitjançant un ardit que va enganyar a la mateixa reina de l’Olimp. Si ho pensem bé, segurament només Hèracles podia convertir-se en immortal i no ser aniquilat per Hera, la gelosa i venjativa esposa de Zeus. Així i tot, la divina madrastra no va deixar d’intentar acabar amb el fruit de la infidelitat del seu marit des del primer moment.

Continua llegint

Hèracles, un altre déu del 25 de desembre

Sembla mentida com de ràpid passa el temps, a mi m’ha semblat un parpelleig i ja fa un any que Horus va celebrar el seu natalici ací al blog. Hui haurem de seguir amb la “tradició” de l’epifania i convidar altra divinitat amb motiu del seu aniversari, l’escollit és Hèracles, el més conegut dels herois de la mitologia grega.

Continua llegint

Domicià, l’emperador condemnat fins i tot en la memòria

Tit Flavi Domicià va nàixer a Roma l’any 51 aC, fou el fill més jove de Vespasià. Al contrari que el seu germà major Tit, Domicià no fou educat a la cort imperial i va viure una adolescència marcada per l’aïllament que es va derivar de la prematura mort de sa mare i de les continuades missions militars de son pare.

Continua llegint

Àccium, la batalla que va convertir la Mediterrània en el Mare Nostrum

El 2 de setembre de l’any 31 aC s’enfrontaren a Àccium Orient i Occident, Marc Antoni i César Octavi. Els dos aspirants a succeir Juli César al capdavant de Roma, un Imperi que ben bé haguera pogut acabar el seu periple històric eixe dia si les forces orientals de Marc Antoni i Cleòpatra VII no hagueren sigut derrotades, tot i que la derrota potser fou motivada més per la fugida de la reina egípcia i del seu amant romà que per la força de les armes dels soldats d’Octavi.

Continua llegint

Les Vulcanals, la festa de Vulcà a l’antiga Roma

Vulcà fou el déu romà del foc i de l’elaboració dels metalls, ell era qui dominava els volcans on estaven situats els tallers on, ajudat pels ciclops, realitzava tota mena de meravelles mecàniques, bé fora per encàrrec com les armes d’Aquil·les o per voluntat pròpia com el tron d’or amb el qual empresonà sa mare o la xarxa invisible amb la què va capturar la seua esposa Venus mentre li era infidel amb Mart.

Continua llegint

El gran incendi de Roma

L’arribada de l’estiu porta aparellada tota una col·lecció d’esdeveniments que s’encarreguen de convéncer-nos que els freds de l’hivern tardaran uns mesos en tornar a senyorejar els nostres armaris. Cadascú de nosaltres en tenim un o més d’eixos senyals que necessitem per assumir que l’estiu ha arribat, en el meu cas són sis bous corrent pels carrers de Pamplona i un pilot de ciclistes lluitant per un mallot groc. Malauradament estic gairebé segur que molts de nosaltres en compartim un altre d’eixos senyals, els grans incendis forestals que any rere any assolen les nostres muntanyes.

Continua llegint