El gran incendi de Roma

L’arribada de l’estiu porta aparellada tota una col·lecció d’esdeveniments que s’encarreguen de convéncer-nos que els freds de l’hivern tardaran uns mesos en tornar a senyorejar els nostres armaris. Cadascú de nosaltres en tenim un o més d’eixos senyals que necessitem per assumir que l’estiu ha arribat, en el meu cas són sis bous corrent pels carrers de Pamplona i un pilot de ciclistes lluitant per un mallot groc. Malauradament estic gairebé segur que molts de nosaltres en compartim un altre d’eixos senyals, els grans incendis forestals que any rere any assolen les nostres muntanyes.

Continua llegint

Tit, l’emperador que inaugurà el Colosseu i perdé Pompeia

En morir Vespasià el tron imperial fou immediatament ocupat pel seu fill primogènit el 24 de juny de l’any 79, una successió lògica si tenim en compte que Tit fou associat al poder per son pare des del mateix moment que el fundador de la dinastia Flàvia s’havia fet amb el ceptre imperial.

Continua llegint

Úrsula Andress, l’Afrodita suïssa

Segons una tradició de la mitologia grega Afrodita va ser el fruit de la relació que van mantindre Zeus i Dione, una deessa de la primera generació divina amb uns orígens prou confusos. Potser és més coneguda altra tradició que presenta Afrodita nascuda de l’escuma marina, que la va engendrar en caure a la mar els genitals d’Urà, mutilat pel seu fill Cronos.

Continua llegint

El mausoleu de Gal·la Placídia, art paleocristià

mausoleu-de-galla_placidia-ravennaDurant els primers segles del cristianisme es va desenvolupar l’anomenat art paleocristià, un estil artístic que enfonsa les arrels en l’art romà i que es va manifestar d’inici en la pintura i l’escultura. La promulgació de l’edicte de Milà l’any 313 permeté l’aparició dels primers edificis de culte de l’arquitectura paleocristiana, abans d’eixa data els cristians havien de celebrar els seus ritus a edificis romans públics, basíliques i mitreus, o particulars.

Continua llegint

Aelia Gal·la Placídia, la dona que manava en Roma

aelia-galla-placidiaQuan els visigots d’Alaric van conquerir Roma l’any 410 lliuraren la ciutat a tres dies de saqueig abans de dirigir-se cap al sud de la península italiana carregats amb un botí llegendari que, segons la llegenda, fou dipositat com ofrena funerària en la tomba d’Alaric, situada en el fons del riu Busento i que alguns encara busquen. Els visigots escolliren llavors un cap, Ataulf, i decidiren tornar cap a la Gàl·lia en lloc de buscar al nord d’Àfrica noves terres on assentar-se. A més de béns materials els visigots portaven també alguns ostatges, entre els quals estava la nostra protagonista de hui, Aelia Gal·la Placídia, filla de l’emperador Teodosi i germana d’Honori i Arcadi, els respectius emperadors de les parts occidental i oriental en que havia dividit Teodosi l’Imperi en morir.

Continua llegint

La batalla de Zama, Escipió derrota Hanníbal a les portes de Cartago

Escipió i Anníbal a ZamaEl 19 d’octubre de l’any 202 aC un exèrcit cartaginés d’uns 50.000 homes s’havia desplegat en ordre de combat a les planes de Zama. Enfront hi havia un exèrcit romà format per poc més de 40.000 soldats que pot ser estarien astorats per la seua inferioritat numèrica, però segur que encara ho estaven més veient i escoltant els brams dels 80 elefants de guerra que els cartaginesos havien disposat a primera línia de combat.

Continua llegint

Àtila, “l’assot de Déu” es retira dels Camps Catalàunics

atila-delacroixEls huns foren un poble nòmada originari d’Àsia l’origen del qual ens resulta encara poc conegut. Com altres pobles de les estepes centrals asiàtiques iniciaren un moviment migratori que els portà fins el Danubi, la frontera de l’Imperi Romà, l’any 376. Dividits en hordes, durant les primeres dècades de contacte els huns van combatre contra els romans quan no lluitaven com a mercenaris als exèrcits imperials.

Continua llegint