André Maginot, l’home que volia aturar els alemanys

El 17 de febrer de l’any 1877 va nàixer a París André Louis René Maginot, fou el major de quatre germans i va estudiar Dret fins doctorar-se l’any 1897 per ingressar després a l’administració pública francesa com a advocat. L’any 1910 fou elegit diputat i tres anys després fou nomenat subsecretari d’Estat per a la Guerra, càrrec que va deixar per allistar-se com a voluntari en iniciar-se la Primera Guerra Mundial.

Continua llegint

Anuncis

Auguste Picard, l’alter ego del professor Tornassol

El 28 de gener de 1884 va nàixer a Lutry (Suissa) Auguste Antoine Picard, es va formar a la Universitat de Basilea per exercir després com a professor de física a les Universitats de Zuric i Brussel·les. La docència no va ser, però, el camp que més reconeixements li va donar, fou la seua faceta d’inventor, associada amb la d’explorador, la que el va fer reconegut a nivell mundial.

Continua llegint

Hèracles, un altre déu del 25 de desembre

Sembla mentida com de ràpid passa el temps, a mi m’ha semblat un parpelleig i ja fa un any que Horus va celebrar el seu natalici ací al blog. Hui haurem de seguir amb la “tradició” de l’epifania i convidar altra divinitat amb motiu del seu aniversari, l’escollit és Hèracles, el més conegut dels herois de la mitologia grega.

Continua llegint

Jean François Robert-Houdin, la il·lusió de la màgia

La màgia està considerada com una ciència oculta que permet manipular la realitat amb l’ajuda d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura a qualsevol qui conega les pràctiques. Eixa “universalitat” és el que la diferencia de la bruixeria, una pràctica també oculta que sols poden exercir aquelles persones que prèviament pacten amb el diable, amb l’excepció d’algunes dones  de certs pobles concrets que són bruixes de naixement, com sempre m’han dit de les de Massanassa.

Continua llegint

Emilio Salgari, el pare de Sandokan

Hi va haver un temps que els xiquets no tenien aparells electrònics a casa per omplir les hores d’oci. Els més joves dels qui seguiu aquest blog potser pensareu que estic parlant-vos de l’Edat Mitjana o de la Prehistòria; però aquesta vegada esteu molt errats, sols hauríem de tornar als anys 70 del proppassat segle XX per poder vore xiquets que a casa jugaven amb un baló, amb unes boletes de vidre de colors o amb les xapes de les ampolles dels refrescos que recollien al terra dels bars.

Continua llegint

La fi del temps, la fi del món o la desaparició dels humans?

Sobre la fi dels temps se n’ha parlat molt i, massa vegades, sense trellat.  Sembla, però, que és ben cert que alguna vegada ha d’arribar eixa fi, queda per vore si la fi serà per a tot allò que existeix o solament per a una espècie que viu a un minúscul planeta d’un raconet d’una xicoteta galàxia que anomenem Via Làctia.

Continua llegint