Sant’Ivo alla Sapienza, obra mestra de Borromini

Des de finals del s.XVI i fins els inicis del s.XVIII l’estil artístic dominant fou el Barroc. Originat a Itàlia, el mecenatge dels papes va convertir Roma en el principal centre del nou estil a més de transformar de manera important l’aspecte de la ciutat gràcies, sobretot, a l’actuació de grans arquitectes com Lorenzo Bernini, Francesco Borromini o Pietro da Cortona.

Continua llegint

Anuncis

Un passadís privat per als Mèdici, el Corredor Vasarià

Florència és una d’eixes ciutats on sempre em trobe bé. Enguany m’he passejat pels seus carrers amb un grup d’alumnes, la qual cosa té els seus avantatges (vore l’expressió d’admiració d’alguns d’ells quan s’enfrontaren amb el David de Miquel Àngel) i els seus inconvenients (vore amb pena com d’altres eixiren del Museu de l’Acadèmia sense ni tan sols parar-se dos minuts).

Continua llegint

Filippo Brunelleschi, el primer arquitecte renaixentista

La Piazza del Duomo de Florència és un d’eixos llocs per on tothom hauria de passar més que fóra una vegada. És el veritable centre religiós de la ciutat, on es troben els edificis religiosos més importants: La Catedral de Santa Maria del Fiore, el Baptisteri de San Giovanni i la torre campanar de Giotto. El protagonista de l’entrada de hui, Filippo di Ser Brunellesco Lapi, està relacionat amb dos dels monuments esmentats, el baptisteri i la catedral.

Continua llegint

Teatre Olímpic, l’empremta de Palladio a Vicenza (I)

venetoEl Vèneto és una regió del NE d’Itàlia amb capital a Venècia, administrativament està dividida en set províncies i l’entrada de hui ens portarà a una d’elles, Vicenza. Concretament ens dirigirem a la capital homònima de la província per retrobar-nos amb un vell conegut del blog, Andrea di Pietro della Gondola, més conegut com Andrea Palladio, l’arquitecte responsable de la majoria dels edificis singulars que engalanen la ciutat i que la feren mereixedora de ser inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l’any 1994.

Continua llegint

Giotto, el pintor i la sonda del cometa Halley

giotto-paolo-uccelloGiotto di Bondone fou un pintor i arquitecte que ve sent considerat el primer artista que va superar les influències bizantines presents a l’art italià de la segona meitat del s.XIII; en fer-ho, Giotto seguia els passos del seu mestre Cimabue i va encetar un camí que culminaria en la revolució artística que seria el Renaixement.

Continua llegint

El mausoleu de Gal·la Placídia, art paleocristià

mausoleu-de-galla_placidia-ravennaDurant els primers segles del cristianisme es va desenvolupar l’anomenat art paleocristià, un estil artístic que enfonsa les arrels en l’art romà i que es va manifestar d’inici en la pintura i l’escultura. La promulgació de l’edicte de Milà l’any 313 permeté l’aparició dels primers edificis de culte de l’arquitectura paleocristiana, abans d’eixa data els cristians havien de celebrar els seus ritus a edificis romans públics, basíliques i mitreus, o particulars.

Continua llegint

Paolo de San Leocadio, amb ell venia el Renaixement

angels-musics-de-la-catedral-de-valencia-paolo-de-san-leocadioReggio de l’Emilia és una ciutat del nord d’Itàlia fundada en època romana on va nàixer el 10 de setembre de l’any 1447 Paolo de San Leocadio, el més xicotet dels quatre fills de Pietro Lazzaro di San Leocadio. El jove Paolo va iniciar la seua formació com a pintor a la seua ciutat natal, abans de desplaçar-se amb només 11 anys a la ciutat de Ferrara on a més de treballar amb els mestres Bono da Ferrara i Ercole de’ Roberti, rebé influències de mestres com Pietro Perugino o Andrea Mantegna, entre d’altres.

Continua llegint