Margarete Steiff, la mare de l’ós Teddy

El 24 de juliol de 1847 va nàixer a Giengen an der Brenz, una xicoteta localitat alemanya propera a Stuttgart, Apollonia Margarete Steiff. Quan només comptava díhuit mesos de vida va contraure poliomielitis, una malaltia que la va lligar per a la resta de la seua vida a una cadira de rodes. Les perspectives de futur per a una xiqueta de meitat del s.XIX no semblaven massa falagueres.

Continua llegint

Anuncis

Artemisia Gentileschi, la pintora que superà tots els entrebancs

Artemisia Lomi Gentileschi va nàixer a Roma el 8 de juliol de 1593, és una de les representants del caravaggisme, el corrent artístic de la pintura europea del s.XVII influït per l’obra de Caravaggio, en el qual fou introduïda pel seu pare, Orazio Gentileschi, un dels principals representants del corrent.

Continua llegint

Anna Martínez Sagi, una dona que va traçar el seu camí

anna-maria-martinez-sagiPodríem qualificar Anna Maria Martínez Sagi com una dona del segle XXI que va morir el 2 de gener de l’any 2000, la seua podria haver sigut una vida com la de tantes altres xiques de bona família nascudes a la Barcelona de primeries del segle passat (1907), però Anna va decidir no fer allò que s’esperava d’una noieta bé i va traçar el seu propi camí, un camí que d’alguna manera hui passa per aquest blog.

Continua llegint

Ada Lovelace, pionera de la programació informàtica

ada-lovelaceQuan aquest matí m’he posat a buscar un protagonista per escriure una entrada m’he trobat amb dues candidates que presentaven els seus mèrits: Augusta Ada King i Maria Lucía Hiriart Rodríguez, anglesa la primera i xilena la segona. Gairebé m’havia decidit per l’anglesa quan m’he trobat la xilena mentre fullejava l’edició digital del diari El País i m’han tornat els dubtes. Finalment la meua consciència ha imposat el seu criteri i hui el blog s’enriquirà amb la presència d’una de les “dones que mouen el món” pionera de la informàtica, mentre que l’esposa d’un dictador sud-americà haurà d’esperar una mica més per entrar.

Continua llegint

Aelia Gal·la Placídia, la dona que manava en Roma

aelia-galla-placidiaQuan els visigots d’Alaric van conquerir Roma l’any 410 lliuraren la ciutat a tres dies de saqueig abans de dirigir-se cap al sud de la península italiana carregats amb un botí llegendari que, segons la llegenda, fou dipositat com ofrena funerària en la tomba d’Alaric, situada en el fons del riu Busento i que alguns encara busquen. Els visigots escolliren llavors un cap, Ataulf, i decidiren tornar cap a la Gàl·lia en lloc de buscar al nord d’Àfrica noves terres on assentar-se. A més de béns materials els visigots portaven també alguns ostatges, entre els quals estava la nostra protagonista de hui, Aelia Gal·la Placídia, filla de l’emperador Teodosi i germana d’Honori i Arcadi, els respectius emperadors de les parts occidental i oriental en que havia dividit Teodosi l’Imperi en morir.

Continua llegint

Mae West, la vampiressa total

Mae_WestEntre el 1934 i el 1967 la censura va senyorejar a Hollywood, foren els anys de vigència del Codi Hays, un reglament que pretenia “que el nivell moral dels espectadors no es rebaixara” a l’hora que s’impedia que moltes pel·lícules europees arribaren a les sales de cinema nord-americanes perquè no complien amb els principis establerts pel Codi i s’evitava, de pas, la competència.

Continua llegint

Edurne Pasaban, la reina de l’Himàlaia

PenyagolosaAmb el pas dels anys cada vegada m’agrada més la muntanya, a peu o amb bicicleta no sol passar cap temporada massa llarga que no hi vaja per gaudir-la. No es penseu, però, que sóc un col·leccionista de cims, segurament sóc la figura menys semblant a un alpinista que podeu imaginar, el pic més alt on he pujat és el Penyagolosa i vos puc ben assegurar que ho vaig fer sense haver d’enfilar-me per cap corda ni portar un piolet a les mans, l’únic equip que vaig utilitzar fou el meu gaiato muntanyenc que em va salvar d’alguna caiguda provocada per la neu, però no de totes. Continua llegint