La batalla d’Alèsia, glòria de Juli César

gai-juli-cesarL’any 51 aC, després de gairebé huit anys de campanya a la Gàl·lia, Gai Juli César va haver de jugar-se el seu destí davant dels murs d’Alèsia, un oppidum localitzat a prop de l’actual Alise-Sainte-Reine (Borgonya) que el cabdill gal Vercingètorix havia convertit en el darrer centre de resistència contra la conquesta romana.

el-mur-roma-del-setge-dalesiaEl setge d’Alèsia durava ja més d’un any, César renuncià a un atac frontal contra la ciutadella i havia decidit rendir-la per fam, calculava l’estrateg romà que les reserves d’aliments dels assetjats no permetrien alimentar durant molt temps una població a la què s’havien afegit els 90.000 guerrers de l’exèrcit de Vercingètorix. No s’equivocava César en les seues previsions i així es va demostrar quan els gals expulsaren de la ciutat els no combatents (ancians, dones i xiquets), una massa de gent que queda aïllada sense aigua ni res per a menjar entre els murs de la ciutat i el mur que els romans havien alçat envoltant-la, ja que ni César els va deixar passar ni Vercingètorix els va readmetre dins de la ciutat.

L’arribada d’un exèrcit gal de socors significà que l’exèrcit romà deixà de ser una força de setge  i es va convertir en un exèrcit assetjat. El geni militar de Juli César s’havia avançat a eixa circumstància construint dos murs concèntrics al voltant d’Alèsia, la qual cosa permeté que l’exèrcit romà rebutjara els primers intents de les tropes de refresc gal·les per alliberar els seus companys assetjats.

L’acció definitiva es va produir el 2 d’octubre, fou un atac massiu de l’exèrcit de refresc gal combinat amb una eixida a la desesperada dels assetjats. L’atac des de l’exterior gairebé va tindre èxit, però una maniobra genial de César atacant els gals per la rereguarda amb una reduïda força capgirà la batalla i provocà la fugida en desbandada dels guerrers gals que foren massacrats i sols es lliuraren de l’extermini total perquè els soldats romans estaven massa esgotats per perseguir-los fins aniquilar-los per complet, com ens conta el mateix César a De bello gallico.

L’endemà de la batalla Vercingètorix va rendir les seues armes als peus de Juli César, qui el féu captiu i el mantingué amb vida per poder exhibir-lo a la desfilada del seu triomf que havia de celebrar a Roma, una cerimònia que encara tardaria uns quants anys a celebrar-se i que, pot ser, tractarem en una futura entrada.vercingetorix

Anuncis

Un pensament sobre “La batalla d’Alèsia, glòria de Juli César

  1. Retroenllaç: La batalla de Munda, el dia que César va lluitar per la vida abans que per la victòria | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s