Felip I el Bell, el príncep que féu embogir Joana de Castella

Quan a finals d’agost de l’any 1496 es van casar a Lille la princesa Joana de Castella i l’arxiduc Felip d’Àustria es va posar al tauler de la partida per la supremacia europea un nou peó en el bàndol de la monarquia hispànica dels Reis Catòlics. Fou una més de les jugades que Isabel i Ferran van dur a terme mitjançant l’anomenada política matrimonial per vore d’aïllar la creixent potència francesa.

Continua llegint

Anuncis

Domicià, l’emperador condemnat fins i tot en la memòria

Tit Flavi Domicià va nàixer a Roma l’any 51 aC, fou el fill més jove de Vespasià. Al contrari que el seu germà major Tit, Domicià no fou educat a la cort imperial i va viure una adolescència marcada per l’aïllament que es va derivar de la prematura mort de sa mare i de les continuades missions militars de son pare.

Continua llegint

Toulouse-Lautrec, el pintor bohemi baixet

París és una de les ciutats del món més visitades, díhuit milions de turistes es van passejar per la ciutat de la Tour Eiffel l’any 2016 segons el Global Destination Cities Index de Mastercard. Nosaltres mateixos hem viatjat a la capital francesa des d’aquest blog nombroses vegades i hem gaudit un parell de vegades de l’espectacle que s’oferia a un dels temples parisencs de Montmartre, el Moulin Rouge.

Continua llegint

Àccium, la batalla que va convertir la Mediterrània en el Mare Nostrum

El 2 de setembre de l’any 31 aC s’enfrontaren a Àccium Orient i Occident, Marc Antoni i César Octavi. Els dos aspirants a succeir Juli César al capdavant de Roma, un Imperi que ben bé haguera pogut acabar el seu periple històric eixe dia si les forces orientals de Marc Antoni i Cleòpatra VII no hagueren sigut derrotades, tot i que la derrota potser fou motivada més per la fugida de la reina egípcia i del seu amant romà que per la força de les armes dels soldats d’Octavi.

Continua llegint

Les Vulcanals, la festa de Vulcà a l’antiga Roma

Vulcà fou el déu romà del foc i de l’elaboració dels metalls, ell era qui dominava els volcans on estaven situats els tallers on, ajudat pels ciclops, realitzava tota mena de meravelles mecàniques, bé fora per encàrrec com les armes d’Aquil·les o per voluntat pròpia com el tron d’or amb el qual empresonà sa mare o la xarxa invisible amb la què va capturar la seua esposa Venus mentre li era infidel amb Mart.

Continua llegint

Emilio Salgari, el pare de Sandokan

Hi va haver un temps que els xiquets no tenien aparells electrònics a casa per omplir les hores d’oci. Els més joves dels qui seguiu aquest blog potser pensareu que estic parlant-vos de l’Edat Mitjana o de la Prehistòria; però aquesta vegada esteu molt errats, sols hauríem de tornar als anys 70 del proppassat segle XX per poder vore xiquets que a casa jugaven amb un baló, amb unes boletes de vidre de colors o amb les xapes de les ampolles dels refrescos que recollien al terra dels bars.

Continua llegint

La fi del temps, la fi del món o la desaparició dels humans?

Sobre la fi dels temps se n’ha parlat molt i, massa vegades, sense trellat.  Sembla, però, que és ben cert que alguna vegada ha d’arribar eixa fi, queda per vore si la fi serà per a tot allò que existeix o solament per a una espècie que viu a un minúscul planeta d’un raconet d’una xicoteta galàxia que anomenem Via Làctia.

Continua llegint