La València de Goerlich

El 25 de març de 1972 va morir un dels arquitectes que més influència ha tingut en la definició del perfil urbà de la ciutat de València. Em referisc a Francisco Javier Goerlich Lleó.

Fill del cònsol de l’Imperi Austro-hongarés a Valencià, Javier Goerlich va estudiar arquitectura després d’haver-se llicenciat en Ciències Exactes. Els estudis d’arquitectura els va fer a Madrid i Barcelona, obtenint el títol l’any 1914 a la capital catalana.

Començà a exercir com arquitecte a València, Osca i les Illes Balears, en aquesta primera etapa mostra una marcada influència del Modernisme barceloní. L’any 1924 va obtenir una plaça d’arquitecte municipal de l’Ajuntament de València i el 1931 va promocionar a arquitecte major de l’Ajuntament.

Des del seu càrrec va influir decisivament en el desenvolupament urbanístic de la ciutat de València, tant pel gran nombre d’obres que va realitzar com pel gran impuls que va donar a les reformes urbanes del centre històric de la ciutat. Entre altres actuacions podem destacar l’obertura de l’Avinguda de l’Oest, la prolongació del Carrer de la Pau o l’obertura de l’actual Plaça de l’Ajuntament. També va projectar el nou urbanisme del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per altres d’inspiració vertical, amb 8, 9 o més plantes.

D’entre les seues obres podem fer esment de les següents: la reforma de la Plaça de l’Ajuntament (1931-33), l’edifici Roig Vives del carrer Xàtiva (1940) o el Col·legi Major Lluís Vives (1935-41).