Aldous Huxley, un món feliç?

Fa massa anys ja que vaig llegir l’únic llibre d’Aldous Huxley que he llegit fins ara, Un món feliç (Brave New World), però moltes vegades encara recorde el desassossec que em va produir sols imaginar que eixe món era possible, com de terrible havia de ser un món on una humanitat amb totes les necessitats materials cobertes renuncia a gairebé tot allò que precisament ens converteix en humans i ens diferencia d’altres espècies amb les que compartim el planeta.

Aldous Huxley va nàixer l’any 1894 en una família de sòlida tradició intel•lectual i es va formar a Eton i a Oxford: Es va graduar en literatura anglesa després d’haver renunciat a estudiar medicina com a conseqüència d’una greu malaltia que el va deixar cec durant més d’un any, encara que va aconseguir recuperar capacitat visual posteriorment.

Conreà el periodisme i la poesia, però són les seues novel•les que li atorguen un lloc destacat en la literatura anglesa. De satiritzar els ambients intel•lectuals anglesos en les seues primeres obres, Huxley va anar passant a ocupar-se de qüestions més filosòfiques on es reflecteix la seua creixent desconfiança en el món tecnològic sorgit de la Gran Guerra que culminarà amb la publicació de la que es considerà la seua obra mestra, Brave New Woeld (1932).

Encara faria un pas més en la seua evolució personal abans de morir el 22 de novembre del 1963 que el portà a interessar-se pel misticisme, la filosofia i les religions orientals menat per un creixent desengany de la tradició intel•lectual occidental.