La Gran Batuda, l’intent d’extermini del poble gitano

Imatge extreta de Arce Subastas

Malgrat les boires i les llegendes que amaguen l’origen dels gitanos, la teoria més acceptada actualment els considera una tribu del nord-oest de l’Índia que cap al segle X de l’era cristiana va iniciar una migració cap a Occident. Els zíngars, com també se’ls anomena, tenen una llengua pròpia, el romaní o romanīčib, dividida en les branques asiàtica, armènia i europea. D’aquesta darrera branca n’és una mostra la parla dels gitanos de la península Ibèrica coneguda com caló.

Després d’assentar-se a l’Europa de l’est, els gitanos iniciaren un nou moviment migratori cap a l’oest que els portà a l’Europa central i occidental, de manera que l’any 1415 ja els trobem als regnes de Castella i Portugal. Per poder creuar els diferents territoris pels què viatjaven afirmaven estar complint una penitència, de manera que les autoritats dels diferents estats els concedien salconduits; els primers d’eixos salconduits els foren lliurats pel rei Segimon I de Bohèmia, per la qual cosa també se’ls va anomenar bohemis.

Allà on arribaven els gitanos adoptaven la religió dominant, més que fora superficialment, i es dedicaven a la faràndula o al comerç de bestiar sense establir-se de manera permanent a cap lloc. A la península Ibèrica els Reis Catòlics intentaren transformar-los en llauradors, però el fracàs de la mesura acabà situant els gitanos fora de la llei, de manera que en regnats posteriors s’arribà, fins i tot, a permetre l’assassinat impune d’un gitano. A la resta d’Europa tampoc es lliuraren els gitanos de patir mutilacions, empresonaments, expulsions o execucions.

Al segle XVIII la pressió sobre els gitanos va amainar per tot arreu, però a l’estat espanyol el 30 de juliol del 1749 el rei Ferran VI autoritzà que es posara en marxa la Gran Batuda o Prisión General de Gitanos, un projecte del Marqués de la Ensenada que pretenia l’extermini sistemàtic del poble gitano. El pla s’havia d’iniciar simultàniament a tot el regne i, després d’arrestar-los, els gitanos havien de separar-se en dos grups, l’un amb tots els homes majors de 7 anys i l’altre amb les dones i els menors de 7 anys amb l’objectiu d’impedir que nasquera cap altre gitano més. Així mateix es disposava que els homes es destinaren a treballs forçats als arsenals de la marina mentre dones i xiquets treballarien a diferents manufactures i, per acabar-ho d’adobar, el seu trasllat forçat l’haurien de pagar ells mateixos amb els béns que els foren confiscats.

Es calcula que unes 9.000 persones van ser les víctimes de l’intent d’extermini sistemàtic dels gitanos posat en marxa pel segon rei Borbó espanyol. No fou fins l’any 1765 que els gitanos condemnats a la Gran Batuda foren alliberats gràcies a un indult que va concedir el rei Carles III, qui considerava poc honorable l’actuació del seu germà Ferran, a qui en lloc de “El Prudent” o “El Just” pot ser podríem anomenar-lo com “El Genocida”.

Ferran VI – Van Loo (Museo del Prado)