La desgràcia de Laocoont

El grup escultòric “Laocoont i els seus fills” aparegué el 14 de gener de 1506, en el transcurs d’unes excavacions a la Domus Aurea de Neró. És, sense cap mena de dubte, l’obra més significativa de l’escola ròdia del període hel·lenístic.

La seua autoria s’atribueix a tres artistes de la mateixa família: Agesandros, Polidoros i Atenadoros, segons consta a la inscripció del pedestal de l’obra. El grup que podem contemplar als Museus Vaticans fou esculpit a mitjans del segle I aC. per a la seva exportació a Roma, i segurament és una adaptació en marbre blanc d’un original en bronze de començaments del segle II aC.

Segons ens conta Enees al llibre II de l’Eneida, Laocoont era un sacerdot de Posidó que va intentar convèncer els troians perquè no entraren a la ciutat el cavall de fusta que els grecs havien deixat davant les muralles de Troia abans de retirar-se. Llavors eixiren de la mar dues serps que mataren Laocoont juntament amb els seus fills.

L’escultura representa el moment en que Laocoont i els seus fills són morts per les serps, el que va acabar de convèncer els troians de la conveniència d’entrar el cavall a la ciutat. Que dins del cavall hi havia enemics amagats ho sabem tots ara gràcies a l’obra de Virgili, però eixa és una història que potser contarem més endavant.