El gran incendi de Roma

L’arribada de l’estiu porta aparellada tota una col·lecció d’esdeveniments que s’encarreguen de convéncer-nos que els freds de l’hivern tardaran uns mesos en tornar a senyorejar els nostres armaris. Cadascú de nosaltres en tenim un o més d’eixos senyals que necessitem per assumir que l’estiu ha arribat, en el meu cas són sis bous corrent pels carrers de Pamplona i un pilot de ciclistes lluitant per un mallot groc. Malauradament estic gairebé segur que molts de nosaltres en compartim un altre d’eixos senyals, els grans incendis forestals que any rere any assolen les nostres muntanyes.

Hui pretenc parlar d’un gran incendi que començà el 19 de juliol de l’any 64 i durant cinc dies va arrasar Roma, una ciutat poblada per un milió de persones que s’apinyaven en edificis de fins a quatre altures que es construïen amb els materials més barats i s’anomenaven insulae.

Estic segur que en llegir gran incendi i Roma no heu pogut evitar pensar en l’emperador Neró tocant la seua lira mentre contemplava com el foc devorava la capital del seu imperi. La tradició acusa directament l’emperador de ser el responsable de l’incendi, presentant-lo com un boig sense escrúpols que no dubtà en cremar la ciutat per poder construir després el seu palau, la Domus Aurea.

Eixa mateixa tradició afirma que per lliurar-se de la còlera dels seus súbdits, Neró va acusar els cristians del crim que ell havia comés i encetà la primera persecució contra el cristianisme. Una persecució que alguns historiadors posen entre cometes i consideren una mena de muntatge que la pròpia església cristiana va engegar uns segles després.

La veritable causa del gran incendi encara és tema de discussió entre especialistes, la majoria segueix pensant que fou un incendi intencionat, però ja no hi ha tant d’acord per assenyalar el culpable; fou Neró o fou un especulador urbanístic? Sembla que fa dos mil anys ja hi havia especuladors sense ànima que no dubtaren a cremar la capital de l’imperi per vore de guanyar diners, igual com hui en trobem de malvats que no dubten en fer-ho amb els boscos de tots per omplir-se les butxaques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s