La guerra de Corea, una història sense punt final?

Corea és una península de l’Àsia oriental que limita amb el mar del Japó a l’est, amb la mar Groga a l’oest i amb la Xina i Rússia al nord. Ocupa una extensió de més de 200.000 km2 on trobem vestigis de poblament humà des del Paleolític però cal esperar fins l’època neolítica, allà pel V mil·lenni abans de Crist, per poder parlar d’una presència humana important i plenament corroborada.

Els orígens mítics del primer estat coreà se situen a finals del III mil·lenni i estan protagonitzats per un rei legendari anomenat Tangun, fill d’un déu i una óssa que es va convertir en humana. L’entrada de hui ens portarà a Corea, però a un temps molt més proper al nostre i suficientment documentat perquè no necessitem la fe per poder creure’ns els fets que s’esdevingueren.En plena Segona Guerra Mundial es va celebrar la conferència del Caire (nov/1943) van assistir representants de la Xina, els Estats Units i el Regne Unit, l’URSS no hi va acudir com a protesta per la presència del líder nacionalista xinés Chiang Kai-shek. Al Caire es va decidir que la Corea ocupada pels japonesos des de l’any 1910 havia de tornar a ser un país independent. Eixe acord, però, es va convertir en paper mullat l’agost de 1945 quan els Estats Units i l’URSS, exercint el seu nou paper de superpotències, van decidir ocupar la península i repartir-se-la amb el paral·lel 380 com a línia divisòria, d’eixa manera es van originar dos estats diferents: la República Democràtica Popular de Corea al nord, sota la tutela soviètica, i la República de Corea al sud sota la supervisió nord-americana.

El 25 de juny de 1950, Corea del Sud fou envaïda per tropes nord-coreanes que aconseguiren ocupar-ne la capital i fer-se amb el control de gairebé tota la península. La reacció occidental no es féu esperar i a la resolució 82 del Consell de Seguretat de l’ONU va seguir el desembarcament de tropes nord-americanes que a finals d’octubre havien aconseguit espentar els nord-coreans gairebé fins a la frontera xinesa. Això provocà la intervenció oberta de l’exèrcit xinés i una nova ocupació de Seul per part dels comunistes què motivà la petició del comandant nord-americà, el general McArthur, per utilitzar armament atòmic contra la Xina.

El perill d’una Tercera Guerra Mundial es feia cada dia més gran, però al febrer de 1951 la situació es va estabilitzar on tot havia començat, el paral·lel 380 i poc després McArthur fou rellevat al capdavant de les forces nord-americanes. A poc a poc la diplomàcia anà guanyant terreny, tot i que encara es va lluitar durant dos anys més fins que l’armistici de P’anmunjŏm (jul/1953) establí que els dos estats coreans mantindrien l’statu quo anterior a l’inici de la guerra. A dia de hui, sembla que les ferides coreanes encara estan obertes; allà vorem si aquell risc del 1951 d’inici de la Tercera Guerra Mundial no reviscola a principis del s.XXI.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s