Enric IV de França, “París ben bé val una missa”

Durant els segles XVI i XVII Europa fou l’escenari d’un bon grapat de conflictes bèl·lics que es coneixen com guerres de Religió. Les més importants va tindre lloc a França en la segona meitat del s.XVI i enfrontaren els catòlics amb els hugonots, com s’anomenava els calvinistes francesos. Els enfrontaments es van iniciar amb la matança de Vassy de l’any 1562 i van durar fins l’any 1598.

Enric de Borbó fou coronat rei de Navarra l’any 1572 i fou un membre destacat del bàndol hugonot francés que es va convertir en l’hereu de la corona francesa què es va cenyir l’any 1589 convertint-se en Enric IV, el primer membre de la dinastia Borbó que va regnar a França. Els inicis del seu regnat no foren fàcils, d’entrada sols els hugonots el van reconéixer com a rei i hagué d’enfrontar-se militarment a la Lliga Catòlica, el papa i Felip II, el cap de la monarquia hispànica.

La ingerència del rei hispànic en els assumptes francesos provocà el trencament del bloc catòlic i finalment Enric de Borbó fou reconegut pels Estats Generals francesos l’any 1593 exigint-li, en canvi, que es convertira a la fe catòlica, cosa que va fer sense cap problema dient allò de “París ben bé val una missa”. Des d’eixe moment la guerra es va convertir en un conflicte entre Enric IV i Felip II, qui defensava els drets de la seua filla a la corona francesa, i va durar fins la signatura de la pau de Vervins el 1598.

Enric IV ve sent considerat el millor rei que ha ocupat el tron francés, aconseguí pacificar França mitjançant l’edicte de Nantes (1598) que acabà amb les disputes religioses reconeixent la llibertat de culte tot i establir l’oficialitat del catolicisme, impulsà l’absolutisme i millorà l’economia. La seua política exterior es caracteritza per l’establiment de les primeres colònies franceses en Amèrica i l’aliança amb els protestants alemanys per fer front als Habsburg.

La política religiosa d’Enric IV, malgrat que es pot considerar conciliadora, no el va lliurar de l’odi d’alguns fanàtics catòlics que intentaren acabar amb la seua vida. Ho va aconseguir François Ravaillac el 14 de maig de 1610, qui després d’apunyalar el rei dues vegades no féu cap intent de fugida i fou ràpidament capturat i condemnat a mort per un delicte de lesa majestat, una manera prou horrible de morir, creieu-me.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s