Pokémon, els monstres de butxaca

L’expansió japonesa arreu del món no és una qüestió de molts segles, fins l’arribada de l’expedició nord-americana del comodor Matthew Perry l’any 1853, el Japó s’havia mantingut aïllat gairebé de qualsevol contacte amb el món occidental. La negociació del militar nord-americà fou d’allò més persuasiva i els japonesos encetaren un procés d’obertura i modernització que els portà a situar-se en menys d’un segle entre les potències capdavanteres mundials.

La seua derrota a la Segona Guerra Mundial no significà la desaparició del Japó de la primera línia econòmica mundial, ans al contrari, a finals del segle XX els productes japonesos es trobaven als mercats d’arreu del món competint amb els de la resta de potències occidentals i aconseguint superar-los moltes vegades perquè van associar els conceptes de qualitat i bon preu com ningú va ser capaç de fer.

La cultura japonesa fou capaç també d’exportar algunes de les seues creacions amb un èxit aclaparador, només hem de pensar en el manga japonés i els milions de seguidors que hi té. Hi ha, però, un altre producte japonés que segurament compta amb més seguidors fins i tot que el manga, l’anime. La diferència entre l’un i l’altre és ben palesa, malgrat que moltes vegades s’envaeixen els respectius espais i un manga d’èxit es converteix en un anime i viceversa.

L’1 d’abril de 1997 es va emetre a la televisió japonesa el primer capítol d’una de les sèries anime que més èxit ha tingut a tot el món, Pokemon (ポケモン). Basada en un videojoc creat per Satoshi Tajiri, la sèrie va arrancar amb una primera entrega de 276 episodis i fou continuada per cinc sèries més, l’última de les quals encara segueix fent-se. Així mateix l’èxit dels monstres de butxaca ha propiciat l’aparició d’una vintena de pel·lícules i altres productes audiovisuals, la seua adaptació al manga i la distribució d’una infinitat de productes de merchandising entre els què destaquen els anomenats tazos (que alce la mà qui no haja tingut mai un tazo a la butxaca).

No veig cap mà alçada! Això em fa pensar que tots els qui llegiu aquesta entrada coneixeu algun dels personatges de la sèrie Pokemon; potser no sou capaços de recordar-vos-en del nom de molts d’ells, però m’atrevisc a jugar-me un cèntim que la majoria no heu pogut evitar pensar en Pikachu, el pokemon més estimat de tots amb els què teníem una cita cada dia davant d’un aparell de televisió. Poc importava si estàvem de vacances a un hotel de Tordesillas o se’ns feia tard per anar-nos-en a escola, tots els matins ens desdejunàvem per gust o a la força amb les seues aventures.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s