La batalla de Munda, el dia que César va lluitar per la vida abans que per la victòria

El 17 de març de l’any 45 aC Juli César va guanyar la seua darrera batalla, la més difícil que mai va haver de lluitar, si creiem Apià. Aquest historiador grec del s.II recull una afirmació del mateix César dient que “sempre havia lluitat per vèncer, però a Munda va haver de lluitar per la vida”.

L’enfrontament va tindre lloc a Munda, a prop de l’actual ciutat de Ronda, tot i que l’emplaçament no està acceptat unànimement. César s’hi va enfrontar amb les últimes tropes del bàndol pompeià, tretze legions comandades pels fills de Pompeu, Cneu i Sext, i Tit Labiè, un antic legat de César a la campanya de la Gàl·lia que havia deixat el bàndol cesarià. L’exèrcit de César comptava només amb huit legions, però la qualitat de les tropes cesarianes era superior segons tots els experts, una circumstància que a la fi resultà definitiva per al desenllaç de la batalla.

D’antuvi els pompeians comptaven amb una posició d’avantatge, amb la rereguarda coberta per les muntanyes i situats sobre un turó que obligaria els cesarians a realitzar l’atac costera amunt, a més a més abans de poder carregar les legions de César haurien de creuar un xicotet rierol, una circumstància que sempre disminueix la capacitat ofensiva.

Quan arribà el moment les tropes pompeianes van escometre gairebé desesperadament les cesarianes, que amb prou feines pogueren mantenir la formació. No era per a menys, els pompeians venien de patir tota una sèrie de derrotes i sabien que aquesta vegada César no els oferia cap clemència si novament eren vençuts. En un moment donat el mateix César va realitzar un atac al flanc dret pompeià que Labiè va mirar d’aturar imposant la seua superioritat numèrica, però debilitant l’altre flanc.

Eixa fou la maniobra decisiva de la batalla, Labiè va caure en el parany de César i la cavalleria cesariana carregà pel flanc contrari i va trencar les línies pompeianes. Quan va ser conscient de la seua errada Labiè va intentar rectificar, però la seua maniobra fou interpretada per la resta del seu exèrcit com una retirada i s’inicià una fugida general que costà la mort de més de 30.000 legionaris. La Segona Guerra Civil romana s’havia acabat, Juli César era l’amo de Roma i, amb el temps, també fou un dels seus déus.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s