Pompeu Fabra, el modernitzador del català

pompeu-fabra-i-pochDurant l’estiu de l’any 1890 es va encetar a la revista L’Avens la coneguda com Campanya lingüística de L’Avenç, es tractava de la publicació d’una sèrie d’articles amb la intenció de “modificar l’ortografia i posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat”. La campanya es va reforçar l’any següent amb el canvi de grafia del títol de la revista, substituint L’Avens  per L’Avenç i reintroduint l’ús de la ç, i amb la publicació de l’Ensayo de gramàtica del catalán moderno de Pompeu Fabra a cura de la llibreria de L’Avenç.

Pompeu Fabra i Poch fou l’ànima de la campanya de L’Avenç i serà el protagonista d’aquesta entrada de hui. Nascut el 20 de febrer de 1868 a la vila de Gràcia, fou el menor dels dotze fills de Josep Fabra i Roca, qui seria elegit alcalde de la vila en proclamar-se la I República a l’estat espanyol, i de Carolina Poch i Martí.

Pompeu Fabra va estudiar, però, enginyeria industrial i va guanyar una càtedra de química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao, on va exercir durant deu anys (1902-11) sense que això el fera oblidar-se de la lingüística i del seu interés personal per l’estudi i la modernització del català, una tasca a la què va dedicar importants esforços mentre encara estava a Bilbao i que donaren fruits tan destacats com una destacada participació al Primer Congrés de la Llengua Catalana de l’any 1906 o la Gramática de la lengua catalana de 1912, encara escrita en castellà i que va precedir les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, publicades l’any 1913 i que foren obra seua bàsicament.

Va tornar a Barcelona en ser cridat per Prat de la Riba i començà una intensa activitat científica i acadèmica que el va portar a ocupar la presidència de l’Institut d’Estudis Catalans o la primera càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona sense haver-hi d’opositar. De la seua tasca científica podem destacar la Gramàtica catalana de 1918 o el Diccionari general de la llengua catalana de 1932, necessitaria més d’una entrada d’aquest blog per fer-ne un repàs no massa exhaustiu de tota la seua obra.diccionari-general-de-la-llengua-catalanaLa seua vinculació amb sectors catalanistes i la seua popularitat el portaren a l’exili l’any 1939, va creuar la frontera francesa només cinc dies després de l’ocupació franquista de Barcelona. A l’exili francés desenvolupà una intensa activitat pública a més de continuar treballant fins enllestir una nova Gramàtica catalana que fou publicada de manera pòstuma l’any 1956 editada pel seu deixeble Joan Coromines.

La magnitud de la seua obra, publicada íntegrament entre el 2008 i el 2013, i la significació majúscula de la seua figura i la seua tasca propiciaren que la tercera Universitat Pública de Barcelona, creada l’any 1990 i que hui compta amb més de 14.000 estudiants, fora batejada com Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s