François Quesnay, el Gran Mestre de la fisiocràcia

francois-quesnayFrançois Quesnay fou metge a la cort francesa durant vint-i-cinc anys, el seu càrrec i la protecció de Madamme de Pompadur li permeteren convertir-se en un dels consellers de confiança de Lluís XV, circumstàncies que el portaren a viure a Versalles fins que va morir el 16 de desembre de 1774, a penes mig any després de la mort del rei.

Quesnay és un personatge que apareix habitualment als llibres d’Història de Batxiller. Normalment, però, no s’esmenta la seua condició de metge i la seua figura apareix relacionada amb una activitat que no va desenvolupar fins que ja havia complit els seixanta anys, l’economia, una activitat que el va interessar arran de la lectura de “L’amic dels homes” l’obra de Victor Riqueti, el marqués de Mirabeau.

Quesnay i Mirabeu formaren el nucli inicial d’un grup de pensament que s’autodenominaren economistes i que acabaren constituint la que es coneix com escola fisiòcrata, considerada la primera escola econòmica coherent i organitzada com una mena de secta elitista de la què Quesnay es va convertir en el que podríem considerar el Gran Mestre i que es va posicionar enfront del mercantilisme, el corrent econòmic vigent fins llavors.

Els plantejaments essencials de la fisiocràcia els trobem a l’obra de Quesnay “Tableau économique” (1758), s’hi descriu la interdependència entre els diferents grups socials de l’època: els agricultors, els propietaris i la classe estèril, a més de considerar l’agricultura com l’únic sector capaç de produir riquesa o excedent mentre que la indústria i els serveis eren exclusivament transformadors de la riquesa procedent de l’agricultura. Com que l’excedent el recollia en exclusiva la classe propietària, els fisiòcrates pensaven que es feia necessària una reforma fiscal que hauria d’incloure un impost sobre la propietat de la terra.

el-tercer-estat-i-les-classes-esterils

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s