La guerra més curta de la Història, 38 minuts de canonades

Guerra anglo-zanzibaresaZanzíbar és la més gran de les illes que formen la regió insular de l’actual República Unida de Tanzània, està separada 35 km de la costa de Tanganyka, la part continental. Després de dos segles de dominació portuguesa, a mitjan s.XVII Zanzíbar va entrar a formar part del soldanat d’Oman i, sota govern àrab, acabà convertint-se en el principal centre mercantil de l’Àfrica oriental, un empori on destacava el tràfic d’esclaus controlat pels mercaders àrabs.

L’expansió imperialista europea va fer que resultara cada vegada més difícil per als soldans zanzibaresos conservar la seua independència. Per fer front a la forta pressió que els alemanys exercien des de Tanganyka, el soldà Ali bin Said va demanar protecció a la reina Victòria d’Anglaterra, de manera que Zanzíbar esdevingué l’any 1890 un protectorat britànic i hagué d’acceptar la presència d’un cònsol de Sa Graciosa Majestat que podia, fins i tot, vetar futurs candidats al tron zanzibarés.

Hi havia, però, una oposició a la dominació britànica motivada principalment perquè els britànics havien posat fi al tràfic d’esclaus. Un dels líders anti-britànic era Khalid bin Barghaix, fill primogènit del segon soldà de Zanzíbar i principal sospitós d’haver enverinat son pare per ocupar el tron, cosa que va fer el mateix dia que va morir son pare sense atendre l’advertència del cònsol britànic que Londres no estava d’acord amb la seua coronació.La Casa de les Meravelles de Zanzíbar

La resposta de Khalid fou envoltar-se d’un improvisat exèrcit i aquarterar-se a la Casa de les Meravelles, com es coneixia el palau reial de Zanzíbar, una acció que per als britànics constituïa un casus belli suficient. El nou soldà confiava que els britànics no posarien en marxa la seua maquinària de guerra, ni tan sols quan el cònsol Basil Cave li va comunicar que havia de renunciar al tron fins les 9 del matí de l’endemà.

El 27 d’agost del 1896 a les 9 en punt del matí l’imperi Britànic va declarar oficialment la guerra al soldanat de Zanzíbar i dos minuts després els cinc vaixells de la marina imperial que hi havia fondejats davant del palau reial van obrir foc; 38 minuts després la guerra s’havia acabat, hi havia 500 baixes pel bàndol zanzibarés i un soldat britànic ferit. Zanzíbar es va convertir en una colònia més de l’imperi Britànic i no va recuperar la sobirania fins l’any 1963.Soldats britànics a Zanzíbar

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s