La Nit Trista d’Hernán Cortés o de la Venjança asteca

Quetzalcóatl

Una llegenda mexica afirmava que arribaria un dia que tornaria Quetzalcóatl acompanyat pels seus fills per dominar els asteques i fer-los pagar així el menyspreu amb què havien rebut els seus ensenyaments morals. Pot ser en eixa llegenda hem de buscar el neguit que van provocar en l’emperador asteca les notícies sobre la presència a la costa d’una illa que es movia i estava plena de gent barbuda de pell pàl·lida.També podem suposar que fou la mateixa llegenda la que facilità l’èxit inicial de l’extremeny Hernán Cortés, l’expedició del qual va eixir de Cuba a meitat de febrer de 1519. Després de diversos enfrontaments i un periple des del Yucatán, Hernán Cortés va iniciar l’assalt definitiu a l’imperi asteca amb un exèrcit d’uns 300 castellans reforçat amb uns quants milers de tlaxcalteques, aconseguint entrar a Tenochtitlán de manera prou senzilla el 30 d’octubre.

Les coses canviaren, però, quan Cortés hagué de deixar Tenochtitlán per enfrontar-se a una expedició militar que el governador de Cuba havia enviat per destituir-lo sota el comandament de Pánfilo de Narváez. Mentre Cortés lluitava contra Narváez la màxima autoritat castellana a Tenochtitlan va recaure en el capità Pedro de Alvarado qui, en previsió d’una possible sublevació, va decidir atacar els asteques mentre celebraven una cerimònia religiosa al Temple Major. Fou una massacre que deixà centenars de morts i acabà amb la tolerància dels asteques amb els invasors castellans.

Massacre del Temple Major

La tornada d’Hernán Cortés no fou suficient per aplacar els ànims del indígenes que assetjaren el palau de Moctezuma II, on s’havien instal·lat els invasors. Per vore de parar l’imminent assalt, els castellans feren eixir Moctezuma per parlar amb els atacants, però la pluja de projectils no va respectar l’emperador que va morir apedregat i la situació es tornà crítica per als conqueridors que no van vore cap altra solució que intentar fugir de Tenochtitlán.

La fugida es va produir la nit del 30 de juny del 1519, es coneix a esta vora de l’Atlàntic amb el nom de Noche Triste perquè centenars de castellans carregats d’or van perir en companyia de milers dels seus aliats tlaxcalteques mentre intentaven fugir dels enfurismats asteques. A l’altra banda de l’oceà, però, l’esdeveniment podria anomenar-se Nit de la Venjança sense que ningú poguera posar cap objecció, per fi els asteques feien pagar tots els greuges que “els fills de Quetzalcóatl” els havien inferit.

Noche Triste - Tablas de la Conquista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s