Vespasià, l’emperador que morí dempeus

El desgavell que es desfermà a la mort de Neró i l’extinció de la primera dinastia imperial romana, la julioclaudia, es va reflectir en l’anomenat any dels quatre emperadors, fins a quatre homes ocuparen el tron imperial durant l’any 69: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià. El darrer fou, a més del 4t dels quatre emperadors, l’iniciador de la dinastia Flàvia, la segona nissaga imperial de l’Imperi Romà.

VespasiàNascut a finals de l’any 9, Titus Flauius Vespasianus provenia d’una família humil, era net d’un centurió i fill d’un publicà, però sota el regnat de Claudi fou cònsol, arribant així al cim del cursus honorum l’any 51. El fet de no pertànyer a la noblesa senatorial romana i els mèrits militars que va acumular el feren l’home idoni perquè Neró no temera atorgar-li el comandament de la guerra de Judea l’any 66. Després de tres anys lluitant contra els jueus, i com a conseqüència del desgovern de Roma, fou proclamat emperador pel prefecte d’Alexandria, un nomenament que refrendaren l’exèrcit i el Senat.

El seu origen plebeu, malgrat que reivindicava un origen diví, li valgué prompte l’oposició del Senat, que el nou emperador no dubtà en esclafar amb força. Per poder fundar la seua pròpia dinastia va associar al poder imperial els seus fills Tit i Domicià; necessitava, però, recolzaments per aconseguir-ho, de manera que impulsà la participació en la política imperial de les elits provincials, permetent-los l’entrada en el Senat i fundant una nova aristocràcia. A més a més també aconseguí atraure’s la plebs romana mitjançant una política d’embelliment de la capital que posà en marxa diferents construccions, la més destacada de les quals fou l’Amfiteatre FlaviColosseu, l’edifici que amb pas dels segles s’ha convertit en el símbol de la Ciutat Eterna.Colosseo

Podem considerar Vespasià un digne successor d’August, sota el seu regnat es va restaurar l’administració de l’Imperi i se sanejaren les finances. Així mateix, malgrat algunes campanyes contra germànics i dacis, va renunciar al recurs continuat a la guerra i pogué edificar un temple dedicat a la Pau.

Després de 10 anys de regnat, Vespasià va morir per causes naturals el 24 de juny de l’any 79, un èxit que no havien aconseguit els sis homes que l’havien precedit en el tron. Quan va sentir que la mort el cridava va dir amb ironia que li semblava que estava convertint-se en déu, fent burla de la divinització que experimentaven els emperadors romans en morir, encara va tindre forces després per demanar que l’ajudaren a alçar-se perquè “un emperador deu morir dempeus”.

Anuncis

2 pensaments sobre “Vespasià, l’emperador que morí dempeus

  1. Retroenllaç: La Primera Guerra Judaica i la destrucció del Segon Temple | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  2. Retroenllaç: Tit, l’emperador que inaugurà el Colosseu i perdé Pompeia | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s