Mario Alberto Kempes, “el Matador”

Amb l’arribada de l’estiu, quan els bous corren pels carrers de Pamplona i els millors ciclistes del pilot internacional mesuren les seues forces per les carreteres franceses, hi ha un tema recurrent a les pàgines dels diaris, els fixatges dels equips de futbol que pretenen reforçar les seues plantilles. L’equip ideal que s’està formant-se en aquest blog no podia ser una excepció i algun jugador havia d’incorporar-se aquest estiu.M_A_KempesMalgrat que ja tenim un jugador per a portar el número 10 de l’equip, Pelé, no puc deixar passar l’ocasió d’incorporar el que personalment considere el millor jugador d’atac que mai ha vestit la samarreta del València CF, Mario Alberto Kempes Chiodi; ell també portava el 10 a l’esquena i eixe fou el motiu que jo comprara un 1 i un 0 a “cal Corretger” perquè me’ls enganxaren a la meua samarreta de fer esport. Estic segur que a Mario no li importarà jugar amb qualsevol altre número si el 10 l’ha de dur Pelé.

Nascut el 15 de juliol del 1954 començà a jugar al futbol a l’equip del seu barri fins que va fitxar l’any 1974 per a Rosario Central, un equip de primer nivell on va destacar per la seua capacitat golejadora, tant que encara hui segueix sent el màxim golejador professional de l’equip. Eixe mateix any Kempes fou seleccionat per jugar el mundial d’Alemanya amb la selecció argentina, on ja havia debutat un any abans.

La contractació de Kempes pel València CF fou un esdeveniment, però el seu debut al Trofeu Taronja del 1976 resultà un veritable desastre. Els funestos presagis del primer partit no es van complir i Kempes aconseguí proclamar-se màxim golejador de la lliga les dues primeres temporades que va jugar al València, 1976-77 i 1977-78. L’estiu del 78 fou l’estendard de la selecció argentina que va guanyar el mundial, Kempes fou el màxim golejador del torneig i féu que tots els xiquets que consideràvem el València com el nostre equip poguérem traure pit davant d’aquells que eren del Madrid o del Barça i massa sovint ens refregaven els triomfs dels “seus equips”.Mario_KempesDe la seua trajectòria podríem fer-ne un veritable fulletó; la seua venda a River Plate i la seua tornada a València perquè el club argentí no va poder pagar, el seu pas per un equip de futbol sala o els anys jugant a equips de baix nivell arreu del món. Jo, però, vull tancar aquesta entrada amb el millor record que tinc d’un partit de futbol, la final de copa del 1979 que el València va guanyar-li al Reial Madrid al Vicente Calderón i que vaig poder vore en directe, encara m’emocione recordant com sonava el crit de guerra valencianista pels túnels del metro de Madrid: “Kem-pes, Kem-pes, Kem-pes …”, i molt més quan recorde el dolor de gola que em va quedar després de dues hores cridant i ballant de felicitat mentre “el Matador” feia dos gols al Madrid que feren embogir els milers de valencianistes que, eixe dia sí, tocàrem el cel gràcies a la cama esquerra del millor jugador d’atac que mai ha jugat a Mestalla.Kempes

Anuncis

Un pensament sobre “Mario Alberto Kempes, “el Matador”

  1. Retroenllaç: Franz Beckenbauer, el kaiser del futbol | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s