Marlon Brando, el mafiós més desitjat

Moltes vegades tots ens deixem dur per l’entusiasme i qualifiquem com el millor que mai ha existit un personatge que ens ha emocionat amb el seu treball. Eixe és el cas del protagonista de l’entrada de hui, un actor d’arrels europees considerat per molts el millor que mai ha passat per les pantalles, Marlon Brando. No seré jo qui discutisca el seu nomenament, malgrat que no és el meu actor favorit, però estic segur que si fem una enquesta Marlon Brando es classificaria als primers llocs de la llista de resultats.

Nascut el 3 d’abril del 1924, la seua no fou una família massa estable i potser per això ell mateix tampoc va tindre una vida massa acoblada a les convencions socials imperants. Sempre va estar envoltat Marlon Brando d’una aura de rebel•lia que, segurament, va contribuir a engrandir la seua llegenda d’actor anti-sistema que personalment considere excessivament sobredimensionada pels interessos del mateix star system que ell pensava que atacava.Brando - Un tramvia anomenat desigEls seus inicis al món de la interpretació es produïren al teatre, on aconseguí guanyar-se prestigi de gran actor. El seu treball al muntatge de l’obra de T. Williams “A Streetcar Named Desire” (Un tramvia anomenat desig) i l’èxit del muntatge a Broadway li proporcionaren el paper protagonista a la versió cinematogràfica dirigida per d’Elia Kazan l’any 1951, amb eixe treball Brando es convertí en un mite d’abast mundial, una icona que encara hui es coneix arreu de món.Brando - La llei del silenciBrando va treballar a més de 50 pel•lícules al llarg de més de 50 anys de carrera, però s’ha de destacar el Brando dels primers anys, nominat al premi Òscar cinc vegades entre el 1951 i el 1957, malgrat que només el va guanyar el 1954 per “On the Waterfront” (La llei del silenci). Amb els anys Brando semblà perdre la seua genialitat interpretativa, una sensació que augmentava la seua decadència física fins que l’any 1972 va renàixer el geni amb la interpretació magistral que féu de Vito Corleone a “The Godfather” (El padrí) dirigit per Coppola i que li valgué el seu segon premi Òscar.

The_godfatherFou el cant del cigne, encara que podríem destacar el seu treball a “Last Tango in Paris” (1972) per l’augment dels desplaçaments d’espanyols a França per vore l’escena de la mantega, però Marlon Brando ja no era aquell jove rebel que no es deixava lligar per la indústria; les seues actuacions ja atenien més a la quantitat de zeros escrits al xec que a les lletres escrites als guions. Poc importava ja, Marlon Brando ja era des de feia molt temps una de les estrelles més rutilants de l’univers cinema.Brando - L'últim tango a París

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s