Una nova dinastia reial per a Itàlia, els Savoia

Quan l’any 476 Odoacre va deposar Ròmul Augústul del tron de l’Imperi occidental, fou reconegut per Zenó, emperador d’Orient, amb el títol de dux Italiae o governador d’Itàlia. Prompte, però, el mateix Odoacre es va autoproclamar rex Italiae i això provocà la intervenció de Teodoric al capdavant dels ostrogots en nom de l’emperador Zenó. Després de véncer Odoacre, el mateix Teodoric es va atribuir el títol de rei d’Itàlia, que li fou reconegut el 498 per l’imperi d’Orient a canvi d’una més teòrica que real submissió. Es va encetar així una llista que, amb poques interrupcions, ha arribat fins els nostres dies.

Bé és cert que després de la dinastia dels Àmals fundada per Teodoric I i que es va extingir amb el rei Teias l’any 553 cap dels reis d’Itàlia ha governat de manera efectiva sobre tots els territoris de la península Itàlica, no ho feren ni els emperadors francs ni els germànics, ni el mateix Napoleó. Des del segle VIII l’aparició efectiva dels Estats Pontificis al centre de la península i governats pel representant de déu a la Terra ho feren poc menys que impossible.

El 17 de març del 1861 Víctor Manuel II de Sardenya fou coronat rei d’Itàlia per la gràcia de Déu i la voluntat de la nació, pertanyia a la dinastia de Savoia que governava diferents territoris del nord d’Itàlia des del s.X. Quedaven encara per unir al nou regne d’Itàlia alguns territoris, els més destacats dels quals eren els Estats Pontificis que ocupaven el centre de la península i el Vèneto, els territoris de l’antiga república de Venècia que havien format part del regne llombardovenecià cedit a l’imperi Austrohongarés pels acords del Congrés de Viena del 1815.

Víctor Manuel IIVittorio Emmanuele era per fi Re d’Italia, el crit de Viva VERDI que feien els patriotes italians partidaris de la unificació de tota la península italiana sota una mateixa corona utilitzant l’acrònim del nom del rei i el seu títol s’havia fet realitat. Quedaven els territoris abans esmentats per incorporar al nou estat, però només fou qüestió de temps que Itàlia es completara, el 1866 es va incorporar el Vèneto després d’una guerra amb els austríacs. Els territoris de l’església costà una mica més aconseguir-los, però el 1871 Roma es va convertir finalment en la capital d’Itàlia, a canvi de l’enfrontament amb el successor de Sant Pere, la qüestió romana que no es va solucionar fins el govern de Mussolini.

Il vittoriano

Monument a Víctor Manuel II inaugurat el 1911. Malgrat que el seu nom oficial és il Vittoriano se’l coneix molt més com “el pastís de boda”, una ironia que fa referència a l’aspecte blanc immaculat que li dona el marbre que el recobreix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s