Quan els filipins canviaren d’amo, “fugir del foc i caure a les brases”

Les Filipines són un arxipèlag format per més de 7.000 illes, la majoria d’origen volcànic. Es creu que els seus primers pobladors hi arribaren fa uns 250.000 anys, però no s’identifica cap grup concret fins l’arribada fa 25.000 anys dels anomenats negritos, als quals anaren sobreposant-se amb el pas dels segles altres grups de població procedents de diferents parts d’Àsia que arribaren en diferents onades colonitzadores.

L’arribada dels europeus es va produir l’any 1521, fou el portugués Fernão Magalhães al front de l’expedició castellana que va fer la primera volta al món, encara que ell va trobar la mort a l’arxipèlag filipí i fou Juan Sebastian Elcano l’encarregat de completar-la. La dominació castellana no fou efectiva fins l’expedició de Miguel López de Legazpi, que inicià l’ocupació efectiva del territori i el va incorporar definitivament a la corona de Castella una vegada superades les disputes amb els portuguesos, que pretenien fer el mateix.Tractat de TordesillasEl domini colonial espanyol sempre va ser contestat amb major o menor intensitat per la població indígena fins que l’any 1898, amb l’ajut dels Estats Units, els filipins aconseguiren fer fora els espanyols. Poc s’imaginaven que havien pactat amb el diable, a qui en realitat li obriren les portes per convertir-se en un claríssim exemple d’aquella dita que diu: “fugir del foc i caure a les brases”.

Amb l’excusa d’ajudar els filipins en la seua lluita contra els espanyols, els nord-americans van envair l’arxipèlag, però després de la derrota de l’antiga metròpoli europea no van marxar, incomplint la promesa que havien fet es van quedar i convertiren les Filipines en la seua colònia. Per justificar-ho el president McKinley va afirmar que els filipins eren incapaços de governar-se a si mateixos, que Déu li havia dit que els nord-americans estaven obligats a educar-los i cristianitzar-los. Mitjançant el Tractat de París del 1898 els Estats Units compraren a Espanya les Filipines i altres territoris per 20 milions de dòlars i enviaren un exèrcit d’11.000 soldats per fer efectiu el seu domini i esclafar la declaració d’independència que els filipins havien fet el mes de juny.

La tensió entre els nord-americans i els filipins anà augmentant fins que el 4 de febrer del 1899 es va produir un incident entre soldats d’un i l’altre bàndol. Eixe dia es marca com el d’inici de la guerra filipino-americana. Tres anys i més de 4.000 soldats morts els costà als nord-americans acabar amb la insurrecció dels filipins, que perderen més de 15.000 General Jacob Smithsoldats. Pitjors foren, però, les conseqüències per a la població civil, víctima d’un veritable genocidi per part dels nord-americans que causaren la mort d’entre 250.000 i 1.000.000 de persones, amb episodis tan terribles com la massacre de Balangiga, quan el general Jacob Smith va ordenar, per venjar la mort d’11 soldats nord-americans, “mateu tots els majors de 10 anys i convertiu l’illa en un desert udolant” en un episodi poc conegut de la història ianqui que mai he vist a cap de les moltíssimes pel•lícules bèl•liques que Hollywood ens proporciona. Després s’estranyen quan arreu del món hi ha gent que no se’ls estima; aquests nord-americans són uns cínics o són uns beneits?Genocidi filipí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s