Napoleó III, l’últim home que portà la corona francesa

Nascut l’any 1808, Carles Lluís Napoleó Bonaparte era, oficialment fill de Lluis I d’Holanda (germà menor de Napoleó) i d’Hortènsia de Beaurnais (filla de Josefina, la dona de Napoleó I), tot i que algunes males llengües afirmen que en lloc de nebot de Napoleó I era realment el seu fill natural.

La tornada dels Borbó al tron francés després de la derrota de Napoleó portà el jove a l’exili, on es va convertir amb el temps en el cap de la dinastia Bonaparte des de l’any 1832, intentant recuperar el tron per a la seua família derrocant Lluís Felip d’Orleans, que havia substituït els Borbó en el tron.

Amb eixa intenció va participar de la revolució del 1848 que va instaurar la Segona República a França, encetant una política poc definida però molt populista que li permeté aconseguir l’èxit electoral gràcies, en bona mesura, a l’ús que del cognom Bonaparte va fer. Ell no fou cònsol com el seu oncle, però es va convertir en el primer president de la República i, sabé guanyar-se el recolzament dels sectors més conservadors presentant-se com l’home que podia aturar la revolució social, de manera que el 1851 es va convertir en president perpetu mitjançant un colp d’estat, però només un any després deixà de ser-ho per convertir-se en Napoleó III, l’emperador dels francesos, en un procés que recorda molt el que va seguir el seu oncle.

Va instaurar un règim de caire dictatorial que va intentar tornar a situar França entre les primeres potències mundials, lloc que havia perdut després de la caiguda del Primer Imperi francés. Va intervindre a Itàlia per afeblir els austríacs. Tot i els èxits de les aventures colonials, fracassà en pressionar Prússia per obtenir avantatges territorials i es va vore arrossegat a una guerra, planificada d’antuvi pel canceller alemany von Bismarck, que significà la caiguda del Segon Imperi francés.

Quan fou alliberat pels prussians hagué d’exiliar-se a Anglaterra, on va morir el 9 de gener del 1873, però mai va deixar de reclamar els seus drets al tron francés, ja que Napoleó III mai va abdicar, de manera que la seua dinastia encara hui és una de les tres que pretenen la corona francesa, com els Borbó i els Orleans.Napoleó III

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s