Espartero, l’espassot que volia bombardejar Barcelona cada 50 anys

l'espaïllaEl terme espassot no el trobareu al diccionari valencià, això no impedeix, però, que jo l’utilitze alguna vegada a les classes d’Història d’Espanya quan vull referir-me a algun dels nombrosos salvapàtries que pul•lularen pel segles XIX i XX. Tots ells amb la millor de les intencions, però massa vegades amb la bona intenció no hi ha prou, no vos sembla?

Potser el terme no existeix al nostre diccionari perquè no hi ha cap espassot valencià, almenys no en recorde cap ara mateix, però els valencians ens apanyem molt bé sense ells; per a espases grans ja tenim l’espaïlla, el trumfo definitiu que un jugador pot fer servir a una partida de truc, sempre amb la millor de les intencions, guanyar el truc.

Hui porte al blog un dels espassots més destacats de meitat del segle XIX, Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero, conegut als llibres d’Història com Baldomero Espartero. Fill d’un carreter manxec acomodat, el seu camí semblava orientat cap a la carrera eclesiàstica, però la invasió francesa i la consegüent Guerra d’Independència l’allunyaren de les esglésies i el portaren al camp de batalla, un camí que el va portar fins al cim de la societat espanyola.Baldomero Espartero

No penseu que estic exagerant, Espartero desenvolupà una brillant carrera militar que el va ennoblir amb diversos títols, a més de permetre-li ocupar els càrrecs de major responsabilitat política de l’estat; fou President del govern espanyol dues vegades sota la regència de Maria Cristina, a qui va succeir com a regent l’any 1840 fins la coronació d’Isabel II el 1843, sota el regnat de la qual tornà a ocupar la Presidència del govern. Mentre fou regent ordenà el bombardeig indiscriminat de Barcelona per esclafar un alçament popular que es va produir a la ciutat el 1842, fou llavors quan va afirmar que pel bé d’Espanya Barcelona s’havia de bombardejar cada 50 anys. Encara pogué pujar una mica més abans de morir el 8 de gener del 1879, ell fou un dels candidats per ocupar el tron que deixà vacant Isabel II en ser derrocada per la revolució del 1868, però el vell general va renunciar a la corona.

Potser el terme espassot no el podem trobar al nostre diccionari, però si busqueu espadón, el seu equivalent castellà, al diccionari de la RAE si que el trobareu. La primera és l’accepció que s’utilitza per qualificar els salvapàtries i que jo traduïsc per espassot; la segona la desconeixia, ho reconec, però no deixa de tindre la seua gràcia, potser l’espassot no és més que una manera de compensar alguna carència d’aquestos personatges.Espartero-Logroño

Anuncis

2 pensaments sobre “Espartero, l’espassot que volia bombardejar Barcelona cada 50 anys

  1. Retroenllaç: María Cristina me quiere gobernar!!!! | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  2. Retroenllaç: “A Barcelona hay que bombardearla cada cincuenta años” | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s