Madame de Pompadour, bellesa i intel·ligència

Madame de Pompadour - Musée du LouvreEls darrers dies de desembre es converteixen a casa nostra en una voràgine festiva que ha derivat també en un moviment de consum compulsiu i malsà. No vos enganyeu, jo no sóc un Cató enemic de la modernitat aferrat a les tradicions més antigues i contrari a les despeses una mica supèrflues, quan arriben aquestes dates de finals d’any em deixe arrossegar de bon grat per la febre del consum i cap any deixe de comprar un parell de caixetes de cava “per si de cas”.

Com totes les coses d’aquest món el cava ha evolucionat moltíssim; la seua elaboració s’ha perfeccionat des del “vinum titillans” dels romans, l’avantpassat del champagne que ja es coneix al segle XV però considerem oficialment inventat per Dom Pérignon a finals del segle XVII. El seu consum segueix associant-se a celebracions i dies assenyalats, però també ha evolucionat la manera de consumir-lo, ja no sols el bevem per tancar els àpats festius i les copes amb que ens el serveixen s’han fet més altes i fines, tot i que a moltes cases (la dels meus pares n’és un exemple) encara s’utilitzen aquelles copes baixes i obertes que les nostres mares tenien com a part de la “cristalleria bona” dels dies de festa grossa.

Hui ens visita al blog Jeanne-Antoinette Poisson, la filla d’un acabalat financer francés nascuda el 29 de desembre del 1721 a París. El seu matrimoni amb un arrendatari d’impostos li permeté introduir-se als cercles aristocràtics parisencs on fou presentada al rei Lluís XV, de qui esdevingué l’amant oficial l’any 1745 i la va ennoblir amb el títol de marquesa de Pompadour, a més d’instal•lar-la a Versalles. L’any 1751 va deixar de ser la inquilina habitual del llit reial, però el monarca seguí considerant-la la seua millor amiga i continuà atenent els consells de la Pompadour. Potser per això alguns parlen del regnat de la Pompadour, ja que la seua influència es va estendre no sols a l’àmbit privat del rei, també es féu notar en la política interior i exterior de la primera potència europea del moment.Madame de Pompadour no sols fou una cortesana intrigant que utilitza la seua bellesa, llegendària en el seu temps, per conquerir el llit reial. També fou una gran protectora de les lletres i les arts, va mantenir bones relacions amb els enciclopedistes francesos i amb alguns il•lustrats tan destacats com Voltaire, a més de ser una de les principals accionistes de les manufactures de la porcellana de Sevres.

Si heu arribat fins ací potser esteu preguntant-vos quins dimonis d’entrada ens ha col•locat hui el Jesús, però tot té una explicació. Quan he decidit escriure sobre la Pompadour no he pogut evitar recordar-me’n de les copes amb les que vam beure el cava la passada Nit de Nadal a casa dels meus pares, baixetes i amples i, segons la llegenda, fetes amb el model que va proporcionar el pit perfecte de la marquesa de Pompadour, encara que hi ha un bon grapat de pits perfectes candidats a ser el model de les tradicionals copes de champagne, des de la reina Maria Antonieta a Helena de Troia passant per altres amants reials franceses.Copa Pompadour

Anuncis

Un pensament sobre “Madame de Pompadour, bellesa i intel·ligència

  1. Retroenllaç: François Quesnay, el Gran Mestre de la fisiocràcia | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s