Mars 2, el primer contacte amb el planeta roig

Mart i la seua atmosferaLa segona meitat del segle XX va estar marcada principalment per l’enfrontament de les dues superpotències sorgides de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica. Les dues van dedicar esforços i recursos en quantitats inimaginables per demostrar que la raó n’acompanyava sols a una, mentre que l’altra era poc menys que la materialització de les més perverses forces de l’univers.

Els escenaris de l’enfrontament van ser d’allò més variats, des de guerres a països del Tercer Món on només hi havia “assessors” nord-americans o soviètics, a finals olímpiques de bàsquet; però l’escenari més enxisador de la brega fou l’espai, allí és on soviètics i nord-americans disputaren l’anomenada “cursa espacial”, objecte d’algunes entrades d’aquest blog i font de triomfs i derrotes, espectaculars sempre, per a tots dos contendents.

Després d’humiliar els nord-americans aconseguint fites tan destacades com enlairar el primer satèl•lit artificial de la Terra, traure a l’espai el primer ésser viu i també el primer home i la primera dona o aconseguir fer arribar a la Lluna el primer objecte de fabricació humana, els soviètics van rebre el colp que pràcticament els deixaria endarrerits ja per sempre en la cursa, el primer home que va xafar la Lluna fou un nord-americà l’any 1969 i la capdavantera en l’exploració de l’espai es va embolicar amb la bandera de les barres i estrelles, almenys fins ara, allà vorem si els xinesos volen dir-ne alguna cosa en els propers anys.

De tota manera la Unió Soviètica no va abandonar la cursa el 1969, encara va continuar enviant missions i cremant recursos al cel. Així fou com el 27 de novembre del 1971 novament van aconseguir ser els primers en fer arribar un objecte de fabricació humana al planeta Mart. Eixe dia la sonda Mars 2 va descendir sobre la superfície marciana per vore de posar-s’hi i enviar dades del planeta més proper a la Terra, però alguna cosa va fallar i el giny es va estavellar contra la superfície del planeta roig i cap dada va eixir en direcció a la Terra.Mars 2

No ho puc evitar, deu de ser la tardor o que no estic en el meu millor moment, però després de l’entrada de despús-ahir no deixe de pensar com de bruts som els humans, i m’indigna més encara que, a més de contaminar gairebé sense remei el planeta que ens acull (em negue a qualificar-lo de nostre), també estem escampant les nostres deixalles per l’espai exterior i els planetes i satèl•lits del nostre sistema. Potser algun dia no ens haurà de sorprendre que algú vinga amb la intenció d’exterminar-nos com nosaltres fem amb allò que anomenem plagues, malgrat que la majoria de vegades som nosaltres mateixos els qui les hem provocat.El fem que deixem a l'espai

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s