Els Estats Pontificis es transformen en la Ciutat del Vaticà

Hui ens dirigim a l’estat més xicotet del món, l’únic que manté com a llengua oficial el llatí conjuntament amb l’italià, l’Status Civitatis Vaticanae en la llengua de Juli Cèsar. La seua gènesi l’hem de buscar en l’ocupació de la ciutat de Roma el 20 de setembre de l’any 1870 per part de l’exèrcit italià de Víctor Manuel II, l’acció que va culminar la unificació del regne d’Itàlia a canvi de la desaparició dels Estats Pontificis i la seua posterior substitució per l’Estat de la Ciutat del Vaticà.

Mapa dels Estats PontificisEls Estats Pontificis eren el conjunt de territoris italians que formaven els dominis temporals dels papes de Roma; el seu origen podem rastrejar-lo fins el segle IV, en temps de la dominació bizantina de la península Itàlica, quan els pontífexs romans aconseguiren fer-se independents de fet gràcies al seu prestigi. La invasió longobarda féu que el papa Esteve III demanara auxilia a Pipí el Breu, qui prometé restituir les terres perdudes al successor de Sant Pere l’any 754. Eixe compromís de donació fou la base de la sobirania terrenal pontifícia.

No estigué lliure de conflictes el domini papal, ans al contrari resultà ser prou precari durant tota l’Edat Mitjana amb enfrontaments i conflictes d’autoritat amb els emperadors germànics primer i amb altres potències europees després, en una lluita desigual que els papes aconseguiren superar gràcies principalment a la seua autoritat espiritual.

El Renaixement va vore com Roma, la capital dels Estats Pontificis, es convertia en un dels principals centres d’irradiació cultural i artística, però la política internacional convertí Itàlia en el camp de batalla on s’enfrontaren les grans potències europees per dirimir-ne la supremacia. Després del reforçament que significà per als Estats Pontificis el Concili de Trento, la crisi de l’Antic Règim iniciada l’any 1789 encetà el procés que portaria, irremeiablement, a la seua desaparició.

Després d’episodis tan significatius com el de la República romana del 1848-49, els Estats Pontificis només aconseguiren resistir l’empenta del nacionalisme unificador italià gràcies al recolzament del Segon Imperi francés de Napoleó III, però la derrota francesa a la guerra francoprussiana privà Pius IX del seu aliat i el regne d’Itàlia no tingué cap problema per ocupar els dominis territorials de l’església, que es va vore privada de qualsevol territori físic fins que l’any 1929 Pius XI i Benito Mussolini signaren els Pactes del Laterà que podem considerar la partida oficial de naixement de l’Estat de la Ciutat del Vaticà.Estats Pontificis

Anuncis

2 pensaments sobre “Els Estats Pontificis es transformen en la Ciutat del Vaticà

  1. Retroenllaç: Pipí el Breu, el primer rei carolingi | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  2. Retroenllaç: Una nova dinastia reial per a Itàlia, els Savoia | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s