Sant Jaume, l’evangelitzador d’Hispània

Que els costums dels humans canvien és una veritat quasi absoluta; encara no fa massa anys el 25 de juliol era una jornada de festa grossa a tot l’estat espanyol, particularment recorde com d’importants eren les festes de Sant Jaume per al jovent d’Alcàsser, els veïns del carrer homònim organitzaven tot un seguit d’actes que ens posaven en mode festa estiuenca, després de les de Sant Jaume quedava no res per a les festes majors del poble i de seguida hi arribarien els bous, la culminació festera de l’estiu.

Sant JaumeAra, però, de les festes generalitzades arreu la geografia peninsular en queden prou menys, s’han perdut moltes de les processons, misses i actes no litúrgics que no fa molt hi havia, sembla que la devoció per l’apòstol Jaume, l’evangelitzador d’Hispània, ha quedat per al record. Res més lluny de la realitat si fem una ullada a la gentada que, any rere any, omple el camí que porta a la seua tomba, tota una riuada de pelegrins que s’apleguen a Santiago de Compostel·la per pregar davant del Sant i guanyar-se així el jubileu, sempre que ho facen en un any sant o jubilar com ho són els que la festivitat de l’apòstol cau en diumenge.

L’apòstol Jaume era germà de Joan evangelista, ells dos formen juntament amb Pere el grup dels anomenats deixebles predilectes de Jesús. Malgrat que alguna tradició remunta als primers segles del cristianisme la predicació de l’apòstol Jaume a Hispània, les primeres notícies escrites ens han arribat mitjançant algunes cròniques medievals, la historicitat de les quals sempre ha estat discutida pels especialistes. De tota manera la tradició assegura que l’evangelització de l’Extrem Occident fou obra seua abans de ser martiritzat en Jerusalem.

Els seus deixebles traslladaren les restes de l’apòstol i el soterraren a un bosc de Finisterrae, on un ermità els va trobar a principis del segle IX de l’era cristiana. Segons conta la tradició Pelai, com s’anomenava l’ermità, veia per les nits unes lluminàries de les què va informar Teodomir, el bisbe d’Iria Flàvia. Assabentat el rei Alfons II, es va desplaçar al lloc que ja començava a ser conegut com Campus Stellae, d’on derivarà Compostel·la, de manera que fou ell el primer pelegrí que va recórrer el Camí de Sant Jaume.

No tardà en fer-se oficial que el lloc era la tomba de l’apòstol Jaume, situada curiosament enmig d’un antic cementeri romà, i es va erigir un temple que es va convertir en un punt de pelegrinatge per a les gents de tota Europa. No hi havia pèrdua possible, el camí estava indicat per la Via Làctia, no em negareu que és difícil trobar millor i més convincent indicador per a un camí que una llum celestial que es pot vore al cel a ull nu i et porta directament a la tomba d’un apòstol.Camí de Sant Jaume

Anuncis

Un pensament sobre “Sant Jaume, l’evangelitzador d’Hispània

  1. Retroenllaç: Còdex Calixtinus, un robatori d’historieta | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s