Niceto Alcalá Zamora, buscant el centre desesperadament!!

Amb el protagonista de hui iniciarem una sèrie d’entrades que repassaran els polítics que ocuparen la presidència de la II República espanyola, i com que les coses s’han de començar pel principi, hui li ha arribat el torn a Niceto Alcalá Zamora y Torres, el primer que va ocupar-la l’any 1931.Niceto Alcalá ZamoraNascut a Priego de Còrdova el 6 de juliol del 1877, Alcalá Zamora va destacar des de la seua joventut per la gran capacitat intel•lectual que atresorava i que li va permetre llicenciar-se en Dret amb només 17 anys. La seua participació en la vida política va començar en ser elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal; posteriorment seria titular d’alguns ministeris i aniria derivant políticament cap al republicanisme conservador. La seua oposició a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) el va fer participar de l’anomenat Pacte de Sant Sebastià, que pretenia acabar amb la monarquia borbònica d’Alfons XIII. Eixa circumstància va convertir Alcalà Zamora en el president del Govern Provisional que es va fer càrrec de l’estat després de la renúncia del rei arran dels resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931.

Les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària forçaren la dimissió d’Alcalà Zamora per la seua oposició a la regulació constitucional de les relacions Església-Estat que pretenien, sent substituït al capdavant del Govern Provisional per Manuel Azaña. Això no obstant, dos mesos després fou escollit President de la República Espanyola, càrrec que va ocupar durant quasi cinc anys, entre el desembre del 1931 i l’abril del 1936.

Durant el seu mandat mantingué una posició conservadora i intentà crear sense èxit un partit centrista que donara estabilitat al nou règim republicà. Eixa posició el féu xocar tant amb els partits d’esquerra com amb els de dreta. Finalment les Corts resultants de la victòria del Front Popular l’obligaren a dimitir, sent novament substituït per Manuel Azaña mentre ell marxava exiliat a França i posteriorment a l’Argentina, on va morir el 1949.

De l’actuació política de Niceto Alcalá Zamora es poden destacar aspectes positius com la seua voluntat constant d’integració i l’acceptació lleial de les regles democràtiques des de la seua posició conservadora. Va fracassar, però, en l’intent de crear una gran opció política de centre que propiciara un consens que potser haguera evitat la guerra civil. No es pot acabar l’entrada sense esmentar la seua eloqüència parlamentària, no debades era membre de la Real Academia Española, sobretot per la temptació de comparar-lo amb la majoria dels nostres parlamentaris (podeu triar l’àmbit que preferiu).

Anuncis

3 pensaments sobre “Niceto Alcalá Zamora, buscant el centre desesperadament!!

  1. Retroenllaç: La Sanjurjada, el primer intent de colp d’estat contra la Segona República | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  2. Retroenllaç: Victòria Kent, l’advocada que va lluitar pels drets dels presos | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  3. Retroenllaç: Gonzalo Queipo de Llano, “el virrei d’Andalusia” | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s