Otó, el segon dels quatre emperadors

La mort de Neró posà el punt i final al regnat de la dinastia Júlia-Claudia, es va obrir en eixe moment una profunda crisi institucional que provocà que la dignitat imperial fóra ocupada per quatre emperadors en poc més d’un any, el que es coneix en la historiografia com “l’any dels quatre emperadors”. El primer d’eixos quatre emperadors fou Servius Sulpitius Galba, a qui va succeir Marcus Salvius Otho el 15 de gener de l’any 69.

M Salvius OthoOtó pertanyia a una antiga i influent família d’arrels etrusques que es va convertir en amic i confident de Neró. La sort d’Otó va canviar quan l’emperador es va enamorar de la seua dona, Popea Sabina, i per poder casar-se amb ella envià Otó com a governador de la Lusitània, on aquest s’hi hagué d’estar 10 anys. Des d’Hispània va recolzar la sublevació de Galba amb dues intencions, la venjança i l’ambició.

Va aconseguir venjar-se de Neró, que es va vore obligat a suïcidar-se, però l’ambició de ser adoptat per Galba i convertir-se en el seu hereu s’esvaní quan el nou emperador va adoptar Pisó el 15 de gener de l’any 69. Eixe mateix dia, Otó provocà la sublevació de la Guàrdia Pretoriana que assassina immediatament a Galba i a Pisó i proclamà Otó com a emperador, nomenament referendat pel Senat el mateix dia.

Malgrat l’inici d’una política de reconciliació, que no es va mostrar massa eficaç, la posició d’Otó a les províncies no va arribar a ser molt ferma; algunes províncies acceptaren el seu nomenament, les tropes de Germània però no ho feren i proclamaren emperador el seu comandant Vitel·li.

L’enfrontament es féu inevitable en rebutjar Vitel·li la proposta d’Otó d’associar-lo a l’Imperi. En un principi els enfrontaments afavoriren les tropes imperials, però finalment Vitel·li esclafà les tropes d’Otó a la batalla de Bedriacum. Quan l’emperador se’n assabentà va decidir suïcidar-se sense esperar l’arribada de noves tropes lleials que ja estaven de camí. El segon dels quatre emperadors havia deixat de ser-ho.

Anuncis

3 pensaments sobre “Otó, el segon dels quatre emperadors

  1. Retroenllaç: Vitel·li, el tercer dels quatre emperadors | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  2. Retroenllaç: Vespasià, el quart dels quatre emperadors | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  3. Retroenllaç: Vespasià, l’emperador que morí dempeus | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s