La Revolució francesa del 1789 fou culminada amb l’arribada al poder de Napoleó Bonaparte; considerat un heroi pels francesos, molts altres europeus el qualificaren però d’ogre. Les conseqüències del període napoleònic no es van limitar a afectar el continent europeu, un dels menys coneguts i potser més cridaner d’eixos efectes potser siga la instauració de l’Imperi de Brasil.
Quan el regne de Portugal no va complir amb el decret de bloqueig continental que Napoleó havia decretat respecte del comerç amb el Regne Unit, l’emperador dels francesos envià un exèrcit que havia de travessar Espanya i, amb la col·laboració de tropes espanyoles, ocupar Portugal. L’amenaça féu fugir el rei Joan VI de Portugal al Brasil l’any 1808.
L’arribada al Brasil de la cort portuguesa significà un ressorgiment econòmic, principalment per l’alliberament del comerç amb la Gran Bretanya que facilitarà l’auge de la burgesia autòctona. En un ambient cada vegada més influït per les idees independentistes, va esclatar un motí a Rio de Janeiro que obligà el rei a prometre una constitució abans de tornar a Portugal deixant el seu fill Pere com a regent l’any 1820.
Només un any després el jove príncep Pere va fer costat als nacionalistes brasilers i es negà a retornar a la metròpoli com li exigia la cort portuguesa. Això féu que se li retirara el títol de regent i quedara només com un representant de la cort portuguesa en el Brasil.
La resposta de Pere, nascut el 12 d’octubre de 1798, fou llançar el Crit d’Ipiranga: “Independència o mort!” (setembre de 1822) i el 12 d’octubre de 1822 fou proclamat emperador del Brasil, un imperi que perdurarà fins l’any 1888.
Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta 