Emilio Castelar, personalització de l’oratòria

Emilio CastelarEl 7 de setembre de 1832 va nàixer a Cadis Emilio Castelar y Ripoll, qui havia de ser el darrer president de la Primera República espanyola; fill d’una família liberal, estudià dret, filosofia i història. Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central (1858).Militant del partit demòcrata, defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall. La rivalitat ideològica no va impedir, però, que els dos participaren de la Revolució de 1868, ni que uniren esforços després per intentar implantar la República des de l’oposició legal a la monarquia democràtica d’Amadeu I.

Proclamada la República l’any 1873, Castelar ocupà la cartera d’estat, però les continuades crisis del règim republicà (carlinada, cantonalisme) el convertiren en el quart president de la República. Intentà desenvolupar una república unitària i conservadora, per la qual cosa clausurà les corts, interrompé la discussió del projecte de constitució federal, suspengué les garanties constitucionals i exercí poders absoluts amb la col·laboració dels monàrquics democràtics. Reorganitzà l’exèrcit i en reforçà la disciplina, amb l’ajuda dels caps militars conservadors. La seua gestió governamental fou molt censurada pels parlamentaris republicans, cosa que facilità el colp de força del general Pavía.

Amb la Restauració borbònica del 1874, Castelar fou l’únic diputat republicà de les primeres corts de la monarquia restaurada (1876), per concessió de Cánovas. Tingué, des d’aquell any fins al 1883, l’acta de diputat per Barcelona. El 1880 fundà el partit “possibilista”, que preparà l’acceptació de la monarquia per part d’un grup d’antics republicans. Des del 1888, es retirà progressivament de la política i es dedicà als estudis literaris i històrics.

Està considerat l’orador per excel·lència del parlamentarisme espanyol del s XIX. Imaginatiu i brillant, creà un model retòric de gran efecte. En són notables els discursos en pro de la llibertat de consciència i de l’abolició de l’esclavitud (corts del 1869).Congrés espanyol

Anuncis

4 pensaments sobre “Emilio Castelar, personalització de l’oratòria

  1. Retroenllaç: Un polític que va dimitir per principis, Nicolás Salmerón | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  2. Retroenllaç: Estanislau Figueras, el primer president republicà | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  3. Retroenllaç: El general Pavía, el seu cavall i la Història que mai va ser | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  4. Retroenllaç: Francisco Serrano, “el general bonito” o l’assassí de Prim? | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s